Alzina Llinàs, Jaume

Tornar al llistat

Artà, 28/06/1931
Prev. 22/12/1956
Def. 13/07/2018
No feia massa dies que Mn. Jaume havia complit els 87 anys, quan la germana mort passà a cercar-lo dia 13.07.2018. Havia nascut a Artà dia 28 de Juny de 1931 en el sí d'una família ben compromesa en la vida cristiana del poble. Son pare bé havia treballat i treballava, amb el P. Pere Joan Cerdà i Colom TOR (1878-1952), en la Caixa Rural fundada a Artà l'any 1906, per mirar d'afavorir la gent senzilla del poble que Jaume, infant, veia acostar-se a casa seva i podia mesurar la dedicació cristiana que els seus pares posaven per poder-la atendre. Acabats els estudis primaris, malgrat fos pubil, anà al Seminari perquè volia ser capellà i amb goig i aprofitament va anar fent els estudis. L'any 1953 participà en el Certamen que llavors es feia al Seminari, presentant un estudi sobre els principals errors filosòfics que havien estat condemnats en l'encíclica Humani generis. Dia 22 de Desembre de 1956 fou ordenat prevere per mans del bisbe Jesús Enciso i Viana (1955-1964) i acabat el curs de Convictori fou nomenat, dia primer d'Agost de 1957, Vicari de la parròquia de Sant Bartomeu de Valldemossa. Sols hi restà un any, ja que en el mes d'Agost de 1958 s'acostava més a la família, arribant a la parròquia de Capdepera, també com Vicari. Tres anys ajudà aquella feligresia i la responsabilitat de la iniciació catequètica dels infants, el mogué a esbrinar respostes teòriques en aquest camp, que posteriorment el duran a aconseguir una Diplomatura en Teologia Pastoral amb l'especialització catequètica. Dia 25 de Juny de 1961 fou destinat a la parròquia de Sant Pere de Petra, on seguí donant-se a una feligresia que desitjava viure en la manera que Jesús mostra a l'Evangeli, però la salut física i psíquica del jove prevere s'anava crivellant i es veia la necessitat de mirar d'estalonar-la abans no s'ensorràs, per aquesta raó passà a Artà per viure amb la família i poder rebre l'atenció humana i medicinal que pertocava. Tira-tira es va anar refent i ben aconsellat posà els ulls en l'esbart de gent que estiuejava en la zona artanenca de Canyamel i començà a cercar la manera per poder donar una resposta pastoral a aquella necessitat. L'edificació d'un oratori fou la solució. A l'oratori, tant la gent de la contrada com els nombrosos turistes que hi arribaven, trobaven un lloc per trobar-se amb el Senyor, per escoltar la seva Paraula, celebrar l'Eucaristia i per poder aixecar les seves pregàries a Qui allà era present enrevoltat de la bellesa i l'harmonia que brolla de la Natura allà palesa. L'any 2006 li arribà la jubilació canònica i la Residència de la vila hagué d'aixoplugar al prevere que necessitava l'ajuda i l'assistència per a una persona major a qui, inexorablement, se li acabava el fil de la vida. Allà finà el divendres dia 13 de Juliol.