Sagesse Senisse, Nicolau

Tornar al llistat

Binissalem, 16/09/1888
Prev. 16/07/1911
Def. 07/01/1962
És fill d'una família de llauners i calderers que, en el s. XIX arribaren a Mallorca, fugint de la situació que passava Itàlia. La seva família s'establí a Binissalem. Fets els estudis al poble, l'any 1901, entra al Seminari per fer els estudis eclesiàstics. El curs 1905/06 ja el fa a Roma i el 1907 ja aconsegueix el grau de Doctor en Filosofia en l'Acadèmia de Sant Tomàs i el de Llicenciat en Teologia l'any 1911 en la Universitat Gregoriana. Dia 09.09.1909 la família feia, a Mallorca, el Títol de Patrimoni i dia 16.07.1911 era ordenat prevere a Roma pel cardenal Merry Del Val. L'any 1912 retorna a Mallorca i va rebre el nomenament de Vicari in Capite d'Orient. Hi restà fins dia 01.02.1914 que rebia el nomenament d'Ecònom de Bunyola, on hi restarà fins el 1917. Són anys que es sol·licitat per predicar a moltes trones de Mallorca: La Seu, Inca, Sóller, Seminari... L'any 1917 fa oposicions a Càtedra del Seminari i rebé la de Filosofia i fou nomenat capellà del Monestir de Santa Elisabet i membre del Consell de Vigilància contra el Modernisme. L'any 1919 assumeix la Càtedra de Teologia Dogmàtica, participà a dues oposicions a Canongia. L'any següent deixa la pastoral diocesana i entra al Cos de Capellans Castrenses. Els dos primers anys pertany al Regiment d'Andalusia i ha de fer múltiples operacions per Àfrica: Melilla, Bujardain, Taxaret, Kalkul, Cheferinas... L'any 1924 és destinat a Cap Enderrocat i Eivissa i el 1925 al Regiment d'Infanteria d'Inca. L'any 1931, quan la República suprimí el Cos Castrense de l'Exèrcit, prometé fidelitat a la República i es fa càrrec del despatx del Tinent Vicari. La mort d'uns condeixebles romans en la revolució d'Astúries de 1934 el trasbalsà fortament. Quan esclatà la guerra de 1936 s'incorporà com “Capellán de las Milicias de F.E. De las J.O.N.S.” sota la jurisdicció de l'Arquebisbe Miralles i Mn. Francesc Sureda i Blanes, contra qui lluità aferrissadament per qüestions d'escalafó. No foren anys fàcils. Es deixà dur per un mal afany repressiu, actuació que més i més el tancà en un ostracisme malaltís. El 1939 es reincorporà en el Batalló d'enginyers de Mallorca, el 1940, previ concurs, fou destinat a la zona aèria de Balears i dia 27.10.1942 fou nomenat Capellà Major del Ministeri de l'Exèrcit, quedant en disposició de disponible forçós. Acabà els dies en un pis de carrer Tizià de Palma. L'any 1935 donà a la impremta: “El magisterio pontificio sobre la Acción Católica. Comentario a la carta de Su Santidad Pío XI al Patriarca de Lisboa” GEM XV, 37