Sureda Blanes, Francesc

Tornar al llistat

Artà, 17/01/1888
Prev. 21/09/1912
Def. 25/12/1955
Va néixer a Artà dia 17.01.1888 + Palma 25.12.1955, en el si d’una família amb forta personalitat en la vila. Acabats els primers estudis passà a Palma per fer el Batxillerat i acabant-lo, passà becat, al Col·legi Espanyol de Roma per fer els estudis eclesiàstics, aconseguint els graus de Doctor en Filosofia i Teologia, que posteriorment completaria amb el títol de Llicenciat en Dret Civil en la Universitat de València. Dia 01.06.1911 feia son Títol de Patrimoni i dia 21.09.1912 era ordenat prevere a la nostra Seu i començava l’exercici ministerial en la vila nadiua. Participà a les oposicions a Rectoria que hi hagué el 1913, però s’hagué de conformar, era molt jove, amb el nomenament de Vicari per a la parròquia de Sant Nicolau, on hi fundà els Boys Scouts. Fou nomenat professor del Seminari i capellà de les Religioses Trinitàries. Fou professor del Centre d’Estudis Universitaris de Santander i de la Universitat de Múrcia, com també promogué la Confederació Esportiva Catòlica de Mallorca i la Congregació Mariana de Monti-Sion. L’any 1918 entrà al Cos de Capellans de l’Exèrcit i destinat a Àfrica, on hi bolcà tota la seva curiositat científica que fruità en la publicació d’aquestes obres: 1920 De tierra de moros: K’sar-El K’bir; El-Araix. Huellas protohistóricas del Magreb; 1924 Atrio de Moreria; 1925 Abyla Herculana. Introducción al estudio de la etnología berberisca i al de la historia de Ceuta. Quan la República suprimí el Clergat Castrense exercí el ministeri a l’Hospital de La Sang i posà tota la seva energia a la causa de Ramon Llull, promovent cursos i conferències. L’any 1925 entrà a l’Arqueològica amb el nº 307. Creà les revistes Mediterraneum i Studia monographica et Recentiones. El 1935 fundà l’Schola Libera Lulismi que l’any 1942 es convertí en la Majoricensis Schola Lul·listica de qual en fou el primer Rector. En el mes de Juny de 1936 firmà, juntament amb 153 intel·lectuals mallorquins, la Resposta al Missatge dels Catalans i esclatada la guerra, totd’una es reincorporà a l’exèrcit. Fou difamat per masó i catalanista per certs sectors integristes mallorquins, però el Cardenal de Toledo, qui era en aquell moment qui tenia cura dels capellans militars, dia 05.06.1937 el nomenà Capellán 1º de las Fuerzas de Baleares, però l’ona de protestes que es va aixecar, va fer que sortís de Mallorca i cercàs un redòs tranquil, Badajoz, on hi residí de 1939 a 1942.. Morí sobtadament a Palma. Donà a la imprenta: 1926 Feminalia. Introducción al estudio teórico de la educación de la mujer; 1928 La cuestión de Osio, obispo de Córdoba y de Liberio, obispo de Roma; 1929 Crisis del pensamiento moderno; Sebastián Vila Olaria, hijo ilustre de Mallorca; De cómo Ícaro perdió sus alas (novela); De la racionabilidad de nuestra creencia o la fe cristiana y sus modernos adversarios; Apología del cristianismo en los tiempos actuales; 1930 De la revelación cristiana; 1933 Obras filosóficas, vertidas directamente de las ediciones típicas;1934 El Beato Ramón Llull, Su época, su vida, sus obras, sus empresas; 1935 Bases criteriológicas del pensamiento luliano; 1940 El Lulismo como expresión de una Escuela Filosófica Nacional; 1944 La simbología en el pensamiento lulista en nuestra patria. Féu diferents traduccions: 1932 Aventures de Telémaco i l’any 1934 Las florecillas de san Francisco. BOBM 1956, 64; GEM XVII, 60. Darder S0547. HdC 1956, 40. Càrcer Diccionario 1114.