Riber Campins, Llorenç

Tornar al llistat

Campanet, 14/09/1881
Prev. 23/09/1905
Def. 10/10/1956
Sa casa era veïna del Convent de les Religioses Agustines que arribaren al poble el 1874. Aquí féu les primeres lletres i l’any 1892 entra a l’Escolania de Lluc, on els PP. MSSCC hi havia arribat el 1891. L’any 1895 entra al Seminari, a la “Ciutat dels llibres” com ens dirà, on tres llibres: Els Salms de David; Les Converses Tusculanes i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell afaiçonaren son esperit. Participà en el Certamen del Seminari amb els nº 916, 917, 918 i altres que no figuren en la publicació de 2005, però sí que ens són coneguts, sobretot poesies i un sobre els santuaris marians de Felanitx. També participà en diferents certàmens i concursos celebrats a Palma com el de Cervantes i el de la Beata Catalina Tomàs, celebrat el 1903 , on rebé el premi per la composició poètica Revertere Sunamitis i el Premi extraordinari, en els Jocs Florals de Barcelona de 1904 amb l’Obra dels sis dies. El 1898 obté el premi d’honor en el Certamen de l’Acadèmia mariana de Lleida amb l’Oda a la reina de les muntanyes, dedicada a la Mare de Déu de Lluc. L’any 1902, a Lleida, torna guanyar el premi a la millor Oda a la Immaculada. L’any 1900 fou nomenat Patge del Sr. Bisbe i cosa singular, rebé els Ordes Majors i Menors, tots, el 1905: 23 Gener Tonsura; 02 Setembre les quatre menors; dia 9 el Sotsdiaconat, el 10 el Diaconat i el 23 el Presbiterat. Pels curs 1904/05, malgrat no era prevere, va rebre el nomenament de professor de Literatura i de llatí del Seminari, cosa que l’exonerà d’haver de fer el Títol de Patrimoni, i després fou nomenat Catedràtic de Retòrica poètica i de perfecció de llatí. Col·laborava en la revista noucentista “Catalunya”. Ajudava, com Secretari, a Alcover en l’obra del Diccionari. Col·laborava en la revista literària “Mitjorn”. Amb el pseudònim Ramon de Campfullós escriu a La Veu de Catalunya i al Diario de Barcelona i sense pseudònim a El Matí i a La Publicitat. L’any 1913 participà a les oposicions a Rectoria i no n’aconseguí cap. L’any 1927 es féu soci del BSAL tenint el nº 121. Deixa Mallorca i estableix sa residència a Barcelona on treballa traduint per a les editorials: Foment de Pietat Catalana i la Fundació Bernat Metge. Quan esclata la guerra del 1936 era a Campanet i aquí residirà fins el 1939, donant classes a l’Institut Ramon Llull. Acabada la guerra va a Madrid i s’instal·la al Col·legi Major Jiménez de Cisneros. El 1918 havia rebut el Premi de Filologia de l’Institut de Llengua Catalna. El 1927 fou nomenat Membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1928 Fill Il·lustre de Campanet i l’Ajuntament li dedicà un carrer, com posteriorment ho faran altres Ajuntaments. L’any 1955 rebé la Creu d’Alfons X el Savi i el 1956 passa a viure definitivament a Campanet, on hi morí el 10.10.1958. Tenim les publicacions: 1903 Revertere Sunamitis; 1904 L’Obra dels sis dies; 1907 La cabellera de Berenice; 1908 Vida pagesa; 1909 Lliris del camp; 1910 La mort de maig, que li valgué el títol de Mestre en Gai Saber; 1912 Sol ixent; 1916 Vida i actes del Reverend Mestre i Benaventurat Màrtir Ramon Llull; 1917 Les Corones; 1919-1922 Els Sants de Catalunya; 1920 Els camins del paradís perdut; 1921 Vida abreujada del benaventurat Ramon Llull; 1925 en el diari madrileny El Sol, amb el pseudònim Roque Guinart hi publica molts articles; 1928 Per l’altar i la llar (recull d’articles i parlaments); Col·labora a Nostra Terra (hi publica molt i en castellà); 1929/1930 Any cristià; 1931 Al Sol alt; 1935 Minyonia d’un infant orat. Aquest any començà la col·laboració a “Acción Espanyola” (Ramiro de Maeztu) i a “Aquí estamos” (revista falangista); 1936 tradueix Aurelio Prudencio;1938 Col·labora amb el Servei Nacional de premsa publicant articles a La Almudaina; 1941 Marco Valerio Marcial; 1944 Sibilia de Fortià; 1947 tradueix les obres completes de Joan Lluís Vives; 1949 Raimundo Lulio i aquest any es comença l’edició de les seves obres completes. Fou soterrat en el cementiri de Campanet, on havia fet preparar la tomba que, per portar un ablatiu absolut, ha aixecat moltes i variades traduccions: Laurentius Riber, presbyter, se vivo, comparavit sibi suisque” (Llorenç Riber, prevere, essent vivent, la preparà en pau per a sí i pels seus) BOBM 1958, 359. GEM XIV, 386. CárcelDiccionario 951. Darder R0195 Quaderns de Campanet, 6, 2008.