Buades Cladera, Mateu

Tornar al llistat

Sa Pobla, 02/08/1936
Prev. 18/06/1967
Def. 14/07/2020
A punt de fer els 84 anys ens ha deixat Mn. Mateu Buades i Cladera. Havia nascut a sa Poble dia 02.08.1936 i ha mort a les Germanetes dels pobres dia 14.07.2020 a les 16.30. Ja havia complit els 18 anys quan, en el mes de setembre de 1954, entrava al Seminari. Sabia què era el treball a la terra, doncs a ca seva eren conradors, i el vicari vell de la parròquia, Mn. Antoni Aguiló i Valls (1885-1976) l'havia enconat en la devoció a la Mare de Déu, seguint el camí de l'esclavitud mariana, que ensenyava sant Lluís Mª Grignion de Monfort (1673-1716) L'estudi del llatí, la convivència amb els condeixebles llatinistes i amb els anomenats “balarrasses” o vocacions tardanes, fou un bon calvari pel jove pobler, però la ferma pietat i el coratge que li donaven els superiors i bons companys, feren possible que superàs totes les dificultats que es presentaren i poder ser ordenat prevere dia 18.06.1967. Començà el ministeri sacerdotal com vicari en la parròquia de Llubí, doncs dia 30 de Juny en rebé el nomenament. Hi restà tres anys, perquè dia 12.07.1970 fou nomenat vicari de la veïna parròquia de sant Joan Baptista de Muro. També hi restà tres anys, perquè dia 11.03.1973 rebia el nomenament de Rector de la parròquia de Costitx. Si els primers anys de ministeri li bastà creure al Rector i estar a punt per atendre les necessitats espirituals dels feligresos, ara, com cap de parròquia, li pertocarà també la cura dels edificis, i a Costitx, va haver d'emprendre la tasca de refer l'antiga i vella Rectoria, cosa que va fer transformant la vella casa amb digne habitable del Rector i lloc acollidor pels feligresos. Descobrir aquest nou caire de l'acció pastoral del prevere diocesà va anar despertant en ell, el desig de prescindir de la part material del ministeri i dedicar-se més i més a la direcció espiritual de les ànimes. Aconseguit el permís del Sr. Bisbe, en el mes de setembre de 1976, anà com Director espiritual del col·legi “La Vall”, regentat per la Prelatura de l'Opus Dei. Fou una experiència que durà dos cursos, ja que dia 10.07.1978 era nomenat Rector de la parròquia de Sant Isidre (S'Horta) Felanitx. Va tocar amb les mans la diferència que hi ha entre la gent del Nord de Mallorca i la bona i piadosa gent del Migjorn, bona conservadora, en aquell moment, de tradicions i pràctiques religioses, que va poder gaudir i fer créixer; però els anys li començaven a ser feixucs i les conseqüències de la diabetis que l'acompanyaven, aconsellaren acostar-se un poc més a la família, i dia 01.07.1982 rebia el nomenament de Rector de Maria de la salut. Els mariandos més s'assemblaven als seus conciutadans poblers, però no tenien la pietat que havia conrat al migjorn de Mallorca i dia primer de gener de 1986, era nomenat Rector del poble d'Ariany. Hi restà fins el 23.03.1990, que abans que el Dret Canònic li tancàs les portes, va voler provar la vida monàstica en el Monestir de Leyre (Navarra). Hi restà nou mesos, ja que als seus 54 anys i la companyia de la diabetis li faran veure que no és el seu lloc. Restablerta la malmesa salut, dia 22.03.1991 rebia el nomenament de Rector de Capdellà. Es trobà amb un edific nou que calia moblar per a les celebracions litúrgiques. Dia 09.01.1992 presentava la sol·licitud de permís d'obres a l'Ajuntament calvianer: ampliar el presbiteri, una nova creu pel Sant Crist, folrar de fusta el fons del presbiteri, folrar el sòtil de temple,posar persianes a les finestres del campanar, nova electricitat i nova megafonia, arreglar l'ambó i l'altar... no li bastaren 7.259.285 pessetes i s'havia de pensar seriosament en fer noves les teulades de la Rectoria i posar nous bancs al temple. Calia cercar un redós quiet i tranquil. Anar a residir a la Rectoria de Biniali i ajudar al Rector que vivia a Santa Eugènia, es pensà seria una bona solució, i realment va anar bé de 1994 a 1997. A la fi d'aquest any deixava Biniali i passava a viure a sa Pobla. Començaria una nova etapa ajudant a la parròquia nadiua i a les de la contrada, doncs l'antic Convent de Mínims de Muro fou també bon lloc per celebrar i atendre la pietosa feligresia que s'hi reunia. Dia 17.02.2010 es tancava aquesta nova experiència i entrava a les Germanetes de pobles, a Palma. Poc a poc les cames tornaven més feixugues, la vista s'anà apagant i si al primer temps gaudí d'ordenar diferents arxius pel procés de canonització de de Mn. Antoni Aguiló, poc a poc ho hagué d'anar deixant, com anà acabant la seva mobilitat i la claror de la seva mirada, que dia 14 s'apagà per a sempre a la llum d'aquest món, per obrir-se a la Llum Veritable que, pensam, no li mancarà mai més.