Tornar al llistat

Davant tota por, hem de contagiar esperança

No podem negar que una de les pors que més ens situen en la inseguretat en aquests llargs mesos de pandèmia que patim és la que prové del fet de la mort. Cada dia ens arriba el seu anunci i la seva amenaça, la soledat que l’envolta i la incapacitat de trobar-hi una sortida. La vida queda desdibuixada i la gent desconcertada quan l’avanç de la propagació del virus està afectant de manera indiscriminada a tot tipus de persones, independentment de la seva condició i les seves circumstàncies. Així i tot, com sempre havia succeït i en un esforç de recerca, molts es plantegen el sentit de la seva vida i es demanen per la projecció definitiva més enllà de la mort.

 

És en aquest context, quan apareixen preguntes com aquesta: qui està realment preparat per al moment decisiu? Entenem la mort com a formant part de la vida? Reflexionant-ho, es posa de manifest una set de Déu, expressada a través de moltes inquietuds i desigs, de decepcions i recerques. Una set no sempre declarada a consciència, però sí experimentada en un cor que és insaciable: set de perfecció, set d’amistat, set de felicitat, set de realització plena, set de gratuïtat, set de plenitud, set de Déu... Com saciar tanta set? Per respondre, no fan falta plantejaments extraordinaris, es tracta de la vida de cada dia, d’una cosa tan quotidiana que, pel fet de ser-ho, sovint no li donem la importància que té. En aquest temps de pandèmia, és important viure el moment present amb serenor i donant tot el valor a les coses petites i sentit als esdeveniment tal i com se’ns presenten. 

 

Els cristians sabem que la resposta la trobam a la Paraula de Déu quan se’ns diu: «germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança». El que se’ns ofereix és el consol d’una promesa que no són paraules pronunciades sense sentit, sinó la proclamació de la Veritat més important i fonamental del cristianisme, que es basa en un esdeveniment excepcional i únic: Crist viu! Crist ha ressuscitat! Per això, «tal com creim que Jesucrist morí i ressuscità, creim també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell». Aquesta és la promesa que ens omple d’esperança i de consol. Estiguem-ne segurs: Déu compleix allò que promet. Fa falta que li donem la nostra adhesió incondicional i confiada.

 

Ens ha de quedar clar que  «l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor» (Rm 5,5).