Tornar al llistat

Siau bons del tot, siau feliços, siau sants!

Només Déu és sant, però la novetat és que vol que nosaltres participem de la seva santedat. Vet aquí la més gran aspiració, el més gran desig. Però, quin desig crema en el meu interior? Quin desig pot expressar que cerc una nova orientació per a la meva vida? Jesús parla de «perfecció», en el sentit de «participar» de la mateixa santedat de Déu i ho diu així: «Siau bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). O amb altres paraules: «Siau compassius com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36). Aquesta serà la nota identitària d’haver-se fet propi l’esperit de les benaventurances.

 

La santedat a la vegada és un do. Som convidats a veure en la santedat un camí possible per a tots. Un sant no és un ésser estrany, ni algú que ha hagut de fugir del món, ni tampoc un superheroi. Els sants són de carn i os, amb les nostres mateixes preocupacions i immersions en la realitat de cada dia, com nosaltres. Els sants són models de referència per a

la nostra vida, i que, seguint Jesús i l’Evangeli, ens diuen que també nosaltres podem arribar allà on ells han arribat. Jesús sempre fa la invitació d’una manera molt personal, i vol una resposta lliure que accepti les conseqüències: «si vols ser perfecte...» (Mt 19,21). Hem d’introduir la lògica del despreniment, unida sempre a la perfecció que prové de l’amor, de donar la vida, de donar-se solidàriament als altres, fins i tot, si convé, a renunciar a coses legítimes i necessàries.

 

Enmig del desconcert que provoca la pandèmia de la COVID-19, la recerca de la santedat ha d’anar unida a treballar una normalitat evangèlica. Aquesta recuperació ha de contribuir que les decisions en el camp econòmic i financer sorgeixin d’un esforç col·lectiu per reduir ostentació i despesa supèrflua, i ofereixin més oportunitats als qui ho passen malament. Preocupa i molt el sofriment de persones que pateixen l’atur i la progressiva manca de recursos de moltes famílies que ja no poden fer front a la seva precària situació.

 

Jesús proposa la benaventurança de la pobresa evangèlica en totes les seves manifestacions: la senzillesa, la humilitat, la misericòrdia, la justícia, la netedat de cor, el treball per la pau, la fortalesa enmig de la persecució... És enmig d’aquesta situació que Jesús accepta el risc d’entregar la seva vida i proclamar amb força «Feliços!», marcant el camí a recórrer i les actituds a assumir (Mt 5,1-12). Els sants han entès aquest llenguatge, s’han enamorat d’Ell i l’han seguit. I nosaltres?