Tornar al llistat

Quina normalitat? La de sempre o una ben nova?

Un temps de «normalitat» era esperat per tot un poble confinat durant mesos, i amb aquesta espera moltes expectatives per a tornar a allò que havíem fet sempre. La «normalitat» ha arribat decretada, com si amb una llei tot hagués de tornar al lloc de sempre. Tanmateix, tornar a la «normalitat», ha de significar tornar al que sempre havíem fet i viscut? Molts hem vist en la pandèmia una oportunitat per a revisar com vivim, la qual cosa fa que ens demanem: quina normalitat cercam?

Les paraules de papa Francesc ens poden donar molta llum quan constata que «hem recorregut els camins de la dignitat, de la solidaritat i de la subsidiarietat, camins indispensables per a promoure la dignitat humana i el bé comú. I com a deixebles de Jesús, ens hem proposat seguir els seus passos optant pels pobres, repassant l’ús dels béns i la cura de la casa comú. Enmig de la pandèmia que ens afligeix, hem trobat una ajuda sòlida per a ser treballadors de transformacions que somien coses grans, no es detenen en les mesquineses que divideixen i fereixen, sinó que animen a generar un món nou i millor».

Tornar a la normalitat de sempre és no fer cas de moltes veus que, desesperades, reclamen una altra ruta que conduesqui a contribuir a la curació de les relacions amb els nostres dons i capacitats. «Podrem regenerar la societat –diu Francesc– i no tornar a l’anomenada «normalitat», que és una normalitat malalta ja abans de la pandèmia: la pandèmia ho ha evidenciat! «Ara tornam a la normalitat»: no, això no va perquè aquesta normalitat estava malalta d’injustícies, de desigualtats, de degradació ambiental. La «normalitat» a la que estam cridats és la del Regne de Déu. En la normalitat del Regne el pa arriba a tots i en sobra, l’organització social es fonamenta en el contribuir, compartir i distribuir, no en posseir, excloure i acumular».

A la mateixa audiència del dimecres, el papa Francesc concloïa dient que per a sortir de la pandèmia i anar a la bona normalitat, «hem de treballar amb urgència per a generar bones polítiques, dissenyar sistemes d’organització social on es premia la participació, la cura i la generositat, en tost de la indiferència, l’explotació i els interessos particulars. Hem d’avançar amb la tendresa. Una societat solidària i justa és una societat més sana. Una societat participativa –on als «darrers» se’ls té la mateixa consideració que als «primers»– reforça la comunió. Una societat on es respecta la diversitat és molt més resistent a qualsevol tipus de virus». Una altra normalitat és possible! Posem-nos-hi!