Tornar al llistat

La sensibilitat ecològica, una actitud cristiana

La sensibilitat ecològica i l’interès per la cura de la Creació ha anat creixent i ens ha unit molt en un treball que s’està va fent des de moltes procedències socials, religioses, ecologistes... i també amb la incidència econòmica i política que de cada vegada més hi participa, encara que no sempre amb uns objectius ben definits a la pràctica perquè encara són prioritaris altres interessos. Si el primer dia de setembre –Jornada Mundial de Pregària per la cura de la Creació– vam iniciar un itinerari que conclourà el dia 4 d’octubre en memòria de sant Francesc d’Assís, és per a fer-nos més i mes sensibles amb actitud cristiana a tot allò que ens dignifica i, alhora, dignifica la nostra Terra.

El papa Francesc, en el seu missatge per aquesta ocasió, parla de «Jubileu» i ho fa referint-se al temps privilegiat que es dóna a la Terra per a descansar, un temps sagrat per recordar, descansar, reparar i alegrar. Fent referència a l’encíclica «Laudato si’», mostra la unitat de l’ésser humà amb tota la creació, font i mostra de l’equilibri i bellesa que ha definir la casa de tots,  diu: «Tot està relacionat, i tots els éssers humans estam junts com a germans i germanes en una meravellosa peregrinació, entrellaçats per l’amor que Deu té a cadascuna de les seves criatures i que ens uneix també, amb tendre afecte, al germà sol, a la germana lluna, al germà riu i a la mare terra» (LS 92).

Tant donats avui a valorar la memòria, tenim el perill de veure-la de forma molt parcial i no abastar la meravella de conservar la memòria de la nostra existència interrelacional. Per això, dirà que «hem de recordar constantment que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, de la justícia i de la fidelitat als altres» (cf. LS 70). 

Vivim un temps que ha de ser per a reformar actituds i refer situacions, per a pensar de nou en els altres, a ser molt sensibles a les seves necessitats, especialment quan es tracta dels més pobres i vulnerables. «Avui –ens diu el Papa– la veu de la creació ens urgeix, alarmada, a tornar al lloc correcte en l’ordre natural, a recordar que som part, no amos, de la xarxa interconnectada de la vida. La desintegració de la biodiversitat, el desastrós increment dels desastres climàtics, l’impacte desigual de la pandèmia en curs sobre els més pobres i fràgils són senyals d’alarma davant la cobdícia desenfrenada del consum». Proposem-nos créixer més en sensibilitat, és un pas sempre necessari, una actitud netament cristiana.