Tornar al llistat

La riquesa existeix per a ser compartida

 

Quan una persona desitja amb ardor una cosa important per a la seva vida, i lluita sense descans per a aconseguir-ho, és capaç de deixar-ho tot per fer-se amb allò. Jesús diu que «amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp», i ens convida a cercar-lo i trobar-lo. Què és, idò, aquest tresor perquè sigui la raó de la seva recerca? Quin és aquest tresor que implica la decisió d’abandonar-ho tot per ell? Per què aquest tresor pot satisfer la major aspiració humana? Per què apunta a una dimensió que va infinitament més enllà del que és quotidià? Resulta ser tan important, que Jesús dirà que «l’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp». Recerca, troballa, alegria i despreniment de tot per a obtenir el millor.

 

Acollir l’Esperit del Senyor en la nostra vida i deixar-lo actuar serà obrir-nos a aquest tresor que pot satisfer les més grans aspiracions de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. Amb tot, en haver trobat aquest tresor amagat que és la nova vida segons Déu, tal com Jesús ens la proposa en tota la seva predicació i el seu testimoni, ens diu que cal desprendre’s de tot, i això no resulta gens fàcil. Vivim en una societat absorbida pel consum, cada cop més buida de valors espirituals i creadora de desigualtats socials. L’enriquiment escandalós dels uns provoca immenses bosses de pobresa de les quals cada vegada resulta més difícil sortir-ne. Per què els uns tant, i altres tan poc? És qüestió d’elecció, de coherència, de justícia i misericòrdia.

 

Els valors espirituals són els que constitueixen l’autèntic tresor i ens proporcionen la vertadera alegria. Els valors materials, en canvi, quan els donam un valor absolut i són per a la nostra vida allò més important, ens tanquen en el nostre egoisme i ens incapaciten per a tota obra bona. Per alguna raó, Pau diu a Timoteu que l’amor als doblers és l’arrel de tots els mals. Potser aquest és el motiu pel qual molts cristians no donen el pas decisiu cap al seguiment de Jesús, tot i que saben bé que «no podem servir dos amos: a Déu i a les riqueses» (cf. Mt 6,24). Per això, hem de creure que la riquesa existeix per a ser compartida. Aquesta serà una de les exigències d’haver trobat el tresor del qual parla Jesús i haver acceptat posar cada cosa en el lloc que li pertoca en una societat organitzada segons els esquemes de l’Evangeli, els del regne del cel. Facem-ne l’experiència.