Tornar al llistat

Pot ser ets l’únic «evangeli» que molts llegiran!

Hem de parlar d’eficàcia, de compte de resultats. La convicció ens ve de quan Déu mateix diu que «la paraula que surt dels seus llavis no tornarà infecunda, sense haver complert la missió que li ha confiat». El fet és que quan se sembra bé, el sembrador pot dormir tranquil perquè sap que el creixement no depèn d’ell, i viu confiat. L’únic que ha de fer és crear un bon ambient que protegeixi, primer de tot la llavor en el cor de la terra, i després la planta en les diferents fases. Com diu Jesús, la llavor és la Paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre. El més impressionant, però, és que també a nosaltres ens ha confiat la sembra pel fet de fer-nos participar de la seva mateixa missió, fins a dir-nos directament: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne».

 

Al mateix temps que som «sembradors» també som el «terreny» que acull la Paraula. Ser les dues coses alhora exigeix de nosaltres molta coherència i decisió constant. Qui sap si som l’únic «evangeli» que molts llegiran. Per una banda, necessitam obrir el nostre cor a la Paraula com a bona llavor que ens arriba i fa de cadascú de nosaltres una bona nova pels altres, un Evangeli vivent. Si això es dona, estam capacitats per a sembrar i fer que aquesta mateixa Paraula de Déu arribi cada dia a persones noves, tant si estan acostumades a escoltar-la com si no n’han tingut notícia mai. Pensem que depèn de nosaltres que moltes persones es trobin amb Jesús i descobreixin que pugui arribar a ser el primer en la seva vida, el seu referent principal.

 

El compte de resultats prové de la mateixa força de la Paraula, que és viva i eficaç i és on hem de posar tota la nostra confiança, perquè –com diu Isaïes– «així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat». La pandèmia global junt amb la crisi sanitària i econòmica que la humanitat està patint ens obliga a viure un temps de prudència, de paciència i d’esperança activa. Un temps que, per a molts, està sent d’una descoberta més accentuada de la interioritat i la solidaritat. Deixem que Crist trobi en nosaltres un bon terreny i pugui fer-hi una bona sembra, on es faci realitat una nova convivència en la justícia, en la fraternitat, en la solidaritat i en el compartir.