Tornar al llistat

Allarga la teva mà al pobre, cada gest compta!

Bé a les vigílies de la festa de sant Pere i sant Pau i, tot i que s’ha avançat en la desescalada i al bell mig d’un temps encara de confinament, el clam a favor dels pobres toca amb insistència el cor d’una societat que veu de cada dia mes empitjorada la seva situació: noves pobreses i nous pobres. El missatge de Càritas «cada gest compta» ens fa adonar de la importància dels petits detalls en un moment en el qual cada dia s’ha de donar resposta a les necessitats més bàsiques.

 

Hem de valorar al màxim l’onada de solidaritat que ha aparegut en tots els indrets de la societat i la generositat amb la qual institucions d’Església i particulars han respost de forma massiva i immediata. Realment, s’està allargant la mà a molta gent que espera un gest, un petit detall, a més de la solució a la manca de treball i a unes condicions de vida dignes.

 

Tot això, a les vigílies de la festa de primer apòstol i del primer evangelitzador, dues columnes de l’Església que troben avui la síntesi en la missió del sant Pare, el papa Francesc. Ell s’ha avançat una vegada més a posar damunt la taula i enmig del carrer la reflexió que prepara la propera jornada mundial dels pobres, amb el lema extret del llibre del Siràcida que diu «Allarga la teva mà al pobre» (7,32).

 

A aquest eslògan hi segueixen unes exhortacions molt pràctiques sobre actituds i gestos concrets a fer en bé de les persones, especialment dels més pobres i febles. Uns consells que en temps de pandèmia global poden ajudar-nos a revisar projectes i endreçar conductes. És una síntesi necessària perquè convida a mirar Déu i confiar en ell en tota ocasió i, a la vegada, a fixar-se com ajudar els més necessitats.

 

Facem l’esforç de traduir en gestos, ja que cada gest compta, aquestes expressions bíbliques que hi vénen a continuació: «Sigues generós amb tothom, ni als morts no refusis la teva caritat»; «no t’allunyis dels qui ploren, afligeix-te amb els qui estan afligits»; «no deixis de visitar els malalts, que amb coses així et faràs estimar»; «en tot el que fas, pensa en el teu últim destí i mai no faràs cap pecat» (7,33-36).

 

El pensament social de l’Església es nodreix d’aquesta manera de ser i d’aquest estil de fer. Per això, en tots els vessants, ens projecta envers la sol·licitud pels altres com a expressió de la seva missió i com a resultat del seguiment de Jesús. Tinguem per ben cert que l’acollida que oferim a qualsevol persona ens connecta directament amb Déu a través de Jesús i ens capacita per a fer constants gestos d’amor solidari que, al mateix temps, com ja s’ha dit, es converteixen en anunci i testimoni.