SANTS

Despullar un sant per vestir-ne un altre – No saber a quin sant encomenar-se – No sé amb quin sant ha tingut bo – Tenir el sant d’esquena – No hi ha sant qui habiti (on hi fa mal estar) – Bo està el sant per fer un miracle – No ésser sant de la devoció – Tenir paraules de sant i obres de diable – No és sant i fa miracles – Tots els sants tenen vuitada – Passat el sant, passada la festa – En veure el sant, ja podem veure el miracle – Sant que no és vist, no és adorat – Quan Déu no ho vol, els sants no ho poden – Estigues bé amb Déu, i riu-te dels sants – Feliç el sant, que té un bon predicador – Segons el sants, els encens – Qui ha fet el sant, que faci l’altar – Quan n’hi ha pel camp, n’hi ha pel sant (quan hi ha abundància, arriba per tot) – Per avall, tots els sants ajuden - Segons el sant, la festa – Riure-se del sant i de la festa - Rossegar sants ( (excessives devocions) - Encomenar-se a bon sant (a un dolent) – Tenir la paciència d’un sant – Per tots Sants, molta flor i també bastant de plor – Per Tots Sants, arboces i glans, llentrisca madura i esclatasangs - Si tenen devoció a un sant, allà on és, el van a veure – Tenir bo amb un sant – Ha quedat per vestir sants  - Tenir sants a la boca i dimonis al cos.- De pare sant, el dimoni fill – Tots els dies són sants pel qui está en gràcia de Déu – Sant Casar és un gran sant, i Sant Casat ja no ho és tant.

DÉU
Déu ens guardi l’enteniment més que la vida – Déu ens lliuri d’un mal veí  i d’un aprenent de violí – Déu mos guard d ‘un està fet – Lo que Déu guarda, el dimoni no ho toca - Es sembrar i es casar, a Déu l’han d’encomenar – Qui no creu en Déu, creu en bruixes – Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar – Qui se baralla amb Déu, mai guanya – Un adéu no se nega a ningú – Veu del poble, veu de Déu – Qui de Déu fuig, de bades corr – Déu no menja ni beu, però paga a qui deu – Lo que Déu fa, bèsties no ho han de judicar – Déu dóna el fred, segons la roba – Déu cura i el metge cobra – Déu tanca una porta  i n’obre una altra – Déu pega sense garrot – A qui Déu no dóna fills, el dimoni dóna nebots – Si Déu dòna per néixer, dóna per créixer – Pecat de gola, Déu el perdona – Déu mos guard d’un estudiant que solament estudia en un llibre – Déu mos guard d’aigua que no corr i de gat que no miola – Anar a sopar amb Déu (morir) - Déu ho faci i menjariem dàtils – Tot té fi en aquest món, fora l’amor de Déu - Déu està allà on estava – Déu se cuida dels bons i moltes vegades dels dolents – Els parents els dóna Déu; els amics els tries tu – Qui va segons Déu, viu de lo seu – Qui a Déu té, res ha menester – Boca qui no parla, Deu no la sent.

SANTS I SANTES
Estar més endeutat que Sant Pere i Sant Bernat  - Joseps, Joans i ases, n’hi ha per tots les cases – Remenar els trastos Sant Pere (quan trona) -  Qui té sant Pere, que no manllevi a Sant Pau – Anar-se’n a veure Sant Pere (morir) -  Ésser de quan Sant Pere anava pel món -  Haver parlat amb Sant Pere (creure-se savi) -  Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí  - Per Sant Antoni, ja es comença a fer el Toni – No recordar-se de Santa Bàrbara fins qu trona -  Estar tocat de la caixa de Sant Bernat (curt de cambals) – Sant Blai gloriós, figiem d’un i ara en tenim dos – Sant Bru i Sant Bartomeu, que cadascú pagui lo seu – Sant Cosme i Sant Damià, sants metges de Pina, feis que, si convé, aquesta vegada sigui  nina -  L’olla de Sant Francesc on mengen sis, en mengen set – Tothom té i Sant Joan té el xot – La benedicció de Sant Joaquim: podem menjar de tot lo que tenim -  Quedar fet un LLàtzer – Rostit, com un sant LLorenç – Gloriós Sant Lluc, qui no vol perdre, que no juc – Sant Mateu, qui ho troba, és seu – Sant Miquel, qui s’aixeca no s’asseu – Sant Pancraç, salut i feina -  Cantar Completes a Sant Prim (passar fam) – Com Sant Tomàs, que només creia lo que veia – Sant Roc, a quinze anys, ja va dir aubercoc – Sant Just, que poguem sortir de la presó – Sant Privat, donau-nos lo que mos correspon.

ESGLÉSIA (PAPA, BISBE, CANONGE)
Molta Esglèsia i poc perdó – Doctors té la Santa Mare Església – Anar a Roma i no veure el Papa – Tant val el rei com el Papa, com aquell que no té capa – No tenir rei que governi ni Papa que excomuniqui – De la mort, ningú se n’èscapa,
encara que sigui Papa – Estudia que el Papa es vell – Ja te’n aniras a penedir a Roma – Qui de banyut s’escapa, té més privilegi que el Papa – Saber més que set bisbes (saberut) – Ésser petit per bisbe (sense mèrits) – Més gran que la Seu – Durar més que les obres de la Seu – Anar més entonat que un primatxer de la Seu – Ja tenim la Seu plena d’ous (haver tingut un gran èxit i desprès tot resulta insignificant) – Tenir més porra que el porrer de la Seu (tenir sort) – Ja es mort qui va fer la Seu – La Seu no espera Parròquies (els superiors no han d’esperar els inferiors) – L’obra de la Seu (una obra que no acaba mai) -  Portar més fúria que el llevant de darrere la Seu -Hàbit no fa monja ni mussa canonge – O tots monges o tots canonges (justícia per a tots) – Bons canonges i mal capìtol (en privat tots bons; en comú dolents) – Tots els dies no moren canonges.

ESGLÉSIA (RECTOR)
Estar gras, com un Rector – Haver-hi per contar-li al P.Rector (haver-hi motius seriosos per atribuir importància  a una cosa) – Senyor Rector, vol figues ? També les hem de donar al porc ( als qui donen allò que no poden aprofitar) – Sempre es bo que el Rector sàpiga de lletra (enmig de gent que no s’entén, n’hi ha un que explica bé les coses) – Entre el Rector i l’escolà diuen la Missa – El Rector no es recorda de quan era escolà - El Rector fa els parroquians – A la vinya del Rector, mai s’hi pedrega  (es refereix a persones que tenen molt de poder o mitjans per defensar-se) – Segons canta el Rector, respon l’escolà – Va dir aquell senyor Rector: quan jo predic, l’orgue no toca -  Aquí qui mana? El Rector o l’ama? – L’ama del Rector quan fa colada, fa colada (sap el que es fa) – Com el senyor Rector, que quan tenia ribell no tenia brutor i quan tenia brutor no tenia ribell (no es tenen totes les conveniències a l’hora) – Menjar-se el formatge del senyor Rector (aprofitar-se d’alguna cosa de l’església o també festejar la majordoma) – Semblar el Rector de les Jerònimes (gras, lluent i ben pentinat) – Ésser com la mula del Rector que quan estigué avesada a no menjar, es va morir – Les ànsies del Vicari mataren el Rector – La ventura de Mossèn Macari que de Rector el varen fer Vicari.

ESGLÉSIA  (CAPELLÀ, ESCOLÀ)
Capellà de Missa i olla- (prevere de pocs estudis, que només deia Missa i cantava en el cor, però que no confessava ni predicava) – Haver-hi per frares i capellans  (abundància d’una cosa) – Mentres canten els capellans, empinen les cadenelles els escolans – Més val un bon casat, que un mal capellà – Qui vol un capellà, de plata l’ha de comprar (carrera llarga i molt costosa) -  N´hi durà pocs de capellans al l’enterro (gastar i no pensar en l’endemà) – Els doblers dels capellans cantant vénen  i cantant se’n van – Qui a l’altar serveix, de l’altar ha de viure – Capellà revestit, escolà espera – Bona vista és Sóller per un capellà que no hi veu – Com s’escolà de Petra, que encenia porros  per candeles (prendre una cosa per l’altra) – Tants anys d’escolà i encara i no saps apagar una llum (no aprendre després de molts anys de feina lo més elemental del seu ofici) – Tant li es repicar com tocar de mort – No es pot repicar i anar a la processó – Amén, que no es perdi per l’escolà.

ESGLÉSIA (MISSA)
Segons la Missa, els encens – No saber de la Missa, la meitat (ignorar la part  principal d’un assumpte) – S’escolà no vol dir Missa (no vol fer lo que li manen) – Per oir Missa, no es perd el jornal – Per anar a Missa, treu-te la pallissa – Qui s’aixeca tard, no va a Missa ni menja carn –Arribar a Misses dites – No pot esser estar a Missa i en el ball – Coronta Misses sagrades – Entrar a Missa com els cans – Estar més alegre que una Missa amb orgue – Haver-hi altar fumat i Missa de tres – Tant cert com s’ha dit Missa avui – Ja veurem com acabaran ses Misses (veurem quin final tendrà aquesta questió) – Ja t’ho diran de Misses (amenaçar a algú per la seva conducta) – Primer són els de Missa (els de més categoría ) – Callar, com en Missa (no declarar res) -  Per força, els moros van a Missa – Qui va a Missa, no perd el temps – A poc a poc, va el coix a Missa – Les Misses surten de la sagristia – La campana no entra en Missa, però a tots avisa – Qui no està avesat anar a Missa, en el portal s’agenolla – Escapçar la Missa (arribar tard)- Tocar a Missa –Va perdre el Kirieeleison - Tot ja ha estat a Missa (no hi ha res nou en el món) – Besar l’estola (humiliar-se a contra cor) – Amb tu, ni a Missa – Fer el mateix paper que un ca enmig de l’església – On ets oremus que a l’altra Missa bé hi eres( cercar una cosa perduda) – Missa Major, Missa del senyor