CONTES I RELATS

Senyor President, digueu la veritat al poble. Senyor President, a
propòsit del terrorisme. Si les il.lusions a propòsit del terrorisme no son destruïdes, llavors l'amenaça continuarà fins a la nostra destrucció completa. La veritat es que cap de les nostres nombroses armes nuclears no pot protegir-nos d'aquestes amenaces. Cap sistema Guerra de les Galàxies
(poc importa la tècnica de punta, ni quants mil milions  de dòlars seran gastats en aquests projectes) no podrà protegir-nos d'una arma nuclear transportada en un vaixell, un avio o un cotxe llogat. Cap arma, ni del vostre vast arsenal, ni un cèntim dels 270 milions de dòlars gastats cada any en l'anomenat "Sistema de defensa" no podrà evitar una bomba terrorista. Es un fet militar. En tant que lloc-tinent militar jubilat i en freqüents conferencies a propòsit de la seguretat nacional,
sempre he citat el Salm 33: "No es un gran exercit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera al valent"

Senyor President, no heu dit la veritat sobre el "perquè" som el punt de mira del terrorisme, quan heu explicat per que bombardegem l'Afganistan el Sudan. Heu dit que nosaltres érem el punt de mira del terrorisme perquè defensem la democràcia, la llibertat i els drets humans en el mon.

Es absurd, Senyor President. Nosaltres som el punt de mira dels terroristes perquè, en gran part del mon, el nostre govern ha defensat la dictadura, l'esclavatge i l'explotació humana. Nosaltres som el punt de mira dels terroristes perquè som odiats; i som odiats perquè hem fet coses odioses. En quants països els agents del nostre govern han expulsat líders elegits per llurs pobles, substituint-los per dictadors militars, titelles desitjosos de vendre el propi poble a grups americans multinacionals? Ho férem a l'Iran quan els marines i la CIA van deposar Mossadegh, perquè tenia la intenció de nacionalitzar la indústria petrolera. El vam substituir pel Sha Reza Pahlevi i vam armar, vam entrenar la seva guàrdia nacional odiada, la Savak, que reduí a l'esclavitud, brutalitzà el poble iranià, per protegir els interessos financers de les nostres companyies petroleres. Després d'això es difícil d'imaginar que hi ha, a l'Iran, persones que ens odien? Ho férem a Xile, ho férem al Vietnam. Mes recentment hem intentat fer-ho a l'Iraq. Es clar ! Quantes vegades ho hem fet a Nicaragua i en altres repúbliques a Amèrica llatina ?

Una vegada després de l'altra, hem destituït líders populars, que volien repartir les riqueses de llur terra per tal que el poble els gestioni. Els hem substituït per tirans assassins, que venien el propi poble per tal que mitjançant el pagament de sumes enormes per engreixar el compte bancari privat; la riquesa de la pròpia terra pugui ser acaparada per societats com ara Domino Sugar, United Fruit Company, Folgers i altres
semblants.

De país en país, el nostre govern ha obstruït la democràcia, ha ofegat la llibertat i ha trepitjat els drets humans. Per això som odiats en el mon i per això som el punt de mira dels terroristes. El poble del Canadà frueix de la llibertat i dels drets humans, com també el poble de Noruega i de Suècia. ¿ Hem sentit dir que ambaixades canadenques, noruegues o sueques
hagin estat bombardejades ? No som odiats per que practiquem la democràcia, la llibertat i els drets humans. Som odiats perquè el nostre govern refusa aquestes coses als pobles del tercer mon, els recursos dels quals son
cobejats pels nostres grups multinacionals. Aquest odi, que hem sembrat, es gira contra nosaltres tot espantant-nos amb el terrorisme, en el futur, amb el terrorisme nuclear.

Un cop ha estat dita la veritat sobre les raons d'aquesta amenaça, i un cop ha estat sentida, la solució esdevé evident. Hem de canviar les nostres practiques. Alliberant-nos de les nostres armes nuclears (àdhuc unilateralment, si cal)
millorar la nostra seguretat. Canviar dràsticament la nostra política exterior la consolidarà.

En resum hauríem de ser bons en comptes de ser dolents. Qui llavors intentaria aturar-nos ?Qui ens odiaria ? Qui voldria bombardejar-nos ?

Això es la veritat, Senyor President. Això es el que el poble americà necessita sentir.