Pons Arrom, Jaume

Tornar al llistat

Binissalem, 02/03/1932
Prev. 22/12/1957
Def. 03/06/2019
Binissalem fou la vila on va néixer dia 02.03.1932, però aviat la família deixà Sa Botigueta que regentava a la vila, i es mudà a Palma seguint treballant en el comerç. Acabats els estudis primaris, Jaume passà al Seminari per fer els estudis eclesiàstics, en els quals anà avançant i mostrant bones aptituds per a la música, que exercitava com cantaire a l'Schola Cantorum i en els certàmens que féu, tots sobre aquest tema: 1954 Legislació de la nostra Església sobre música després del Motu Propio de Pius X; 1955 Estudi rítmic melòdic de les antífones de l'ofici diürn In Conceptione Immaculatae Beatae Mariae Virginis, fent notar la supremacia estètica de l'edició vaticana de les mateixes sobre les que hi ha a la nostra Seu anteriors al 08.12.1912; 1956 Anàlisi rítmic melòdic de les antífones: Fili quid fecisti, Stans autem, Montes Gelboë i Serve nequam; 1957 La música religiosa vocal i instrumental a la llum dels documents pontificis. Dia 22.12.1957 fou ordenat prevere i ja havia manifestat al Sr. Bisbe el desig d'unir-se a les missions del Perú, però el Dr. Enciso el feu esperar nomenant-lo Vicari per a la parròquia d'Esporles, on hi romangué fins el 1962, que passà al Perú. Al Perú començà treballant al Seminari Arxidiocesà de Trujillo del qual se'n feia càrrec Mallorca Missionera. Aviat va veure que ser professor i formador del Seminari no era cosa seva i va anant augmentant el temps que dedicava a les noves barriades de l'eixampla de Trujillo: La Esperanza i El Porvenir, que actualment són unes grans ciutats. El 1964 començà a dedicar-s'hi totalment. L'arribada, el 1968, d'uns religiosos columbans irlandesos va fer que assumissin la creixent feligresia d'aquells assentaments urbans i Jaume pujà a la Serra peruana i començà a treballar en la diòcesi de Cajamarca, per fer-se càrrec de la província de Contumazá, on hi havia tres parròquies i 36 “Caseríos”, que havien de ser visitats constantment per camins, que sols es podien fer a peu o a cavall, i per altures de més de 3000 metres. Jaume, veient la tasca que hi havia, procurà crear un equip amb Religioses Agustines mallorquines i tres capellans per atendre aquella missió. Dia 3 de Novembre de 1973 arribaven les Religioses. El seu caràcter, fort i exigent en si mateix, no poques vegades creava problemes, però la seva entrega no coneixia fronteres. Ensenyà als pagesos de la contrada el conrró de la vinya. Amb Mn. Pere Fons i Pasqual instal·laren un sistema d'irrigació i encara ara aquesta industria és la font de riquesa dels seus antics feligresos, que bé recorden la feinada que el P. Jaime hi féu i els mostrà com fer-ho. L'any 1978 retorna a Mallorca mirant d'agombolar-se a la pastoral diocesana, començant a treballar en les Cases de la Mare de Déu de Lluc (Palma), però hi aguantà poc. L'any 1981, juntament amb el seu condeixeble Miquel Parets, que havia estat expulsat del Burundi, i un grup de Religioses Trinitàries de Castella, començaren una experiència novella, també a la diòcesi de Cajamarca, ja que tenia bona sintonia amb el Bisbe d'aquella terra, Mons. José Dammert Bellido. La parròquia de San Nicolás de Tolentino (Cajabamba), en la província de Cajabamba, fou el lloc escollit. No hi duraren gaire i Jaume s'establí a Tembladera, en la província de Contumazá, tenint cura de la parròquia de San Isidro. Allà, tot aprofitant la gran riquesa de fruita que hi havia, ensenyà a la gent a fabricar confitures, si bé la gent no fou tan emprenedora com la de Cascas. Els anys començaren a ser feixucs i la salut començà a minvar, per això el 1989 retornà a Mallorca. Col·laborà amb un equip de preveres treballant a les parròquies de Sant Vicenç Ferrer, Corpus Christi i Mare de Déu de Montserrat, per deixar-les el 1992, per assumir la capellania de les Religioses Carmelites del Sagrat Cor i donar una ma a les parròquies de la Mare de Déu del Roser, S'Indioteria i les Cases de la Mare de Déu de Lluc, fins que havent recuperat un poc la salut, retornà a la seva Cajamarca peruana. Hi restà fins el 2000, que retornà a Mallorca. Ja no va rebre cap càrrec parroquial, ja era un prevere jubilat que ajudava a la parròquia de La Soledat. Han estat anys que vivia Mallorca però sols pensava i vivia pel Perú. No deixava de recaptar diners per enviar-hi. La germana franciscana Sor Catalina Vallespir, que treballa entre els pobres de Trujillo, tenia cura de fer-los arribar als necessitats que tant creixen en aquells “pobles nous”, que van proliferant al voltant de la capital del Nord peruà. El geni hi era, les forces anaven fallant i una forta demència senil l'anà fent més i més depenent, fins que hagué de ser internat a la residència Aqua Vitae, on ha passat els darrers anys sense conèixer ningú. Avui, dia 03.06.2019 ha deixat aquest món per passar a viure a la casa del Pare.