Tornar al llistat

La desconfiança ens emmalalteix, la fe ens rehabilita

 

Quan estam cansats de sentir que vivim en una societat malalta per la desconfiança generalitzada, per la por al futur, pel desconcert del present, el primer que hem de fer és no cedir al pessimisme ni deixar-nos atrapar per la desesperança. Hi ha molt de positiu que ha d’emergir, molta bona llavor sembrada que ha de néixer i donar fruit. La paraula coratjosa del Ressuscitat és «Pau a vosaltres!», una invitació que irromp d’una forma nova i inesperada, una salutació inconfusible que mostrarà a perpetuïtat el rostre d’una identitat que serà font de confiança. Més encara, proposta de felicitat per als qui decideixen ser-ne entusiastes constructors.

 

A aquesta voluntat de pau hi ha de seguir la confiança. La paraula del Crist ressuscitat obre perspectives totalment noves quan diu «feliços es qui creuran sense haver vist». Una benaurança d’avui i de sempre, l’actualitat de la qual ens afecta i ens fa entendre que és des de la confiança que podem reconèixer Jesús com a «Déu» i «Senyor». És el que espera de nosaltres, com ho esperava del seu deixeble Tomàs. Mai la desconfiança! D’altra part, la nostra adhesió al Senyor, com ho va ser la de la primera comunitat cristiana, necessita traduir-se en fets que facin creïble el seguiment. Aquest serà un testimoni continuat d’amor, la caritat en acció, el que Jesús ha demostrat donant la seva vida i ressuscitant per a la nostra salvació.

 

Jesús estima amb un amor que mai no decau i que ara s’ofereix pacientment a tothom, fins i tot a aquelles persones que presenten les seves al·legacions, queixes i incomprensions. Un amor que s’ofereix amb fets a aquells intel·lectuals que demanen saviesa, o a aquells altres desconfiats que reclamen proves palpables. Avui se’ns demana que superem aquesta forma de pensar i donem pas a la confiança, vèncer l’orgull personal i deixar que la fe quedi rehabilitada. Per això són necessaris signes de credibilitat, com ho és un treball a favor de qualsevol carència, especialment entre els més pobres, els malalts i els més vulnerables.

 

En el rostre de l’altre, en el trobada sacramental, podem experimentar l’alegria de «veure el Senyor», una vivència pasqual. L’Eucaristia ens dóna l’oportunitat d’aquesta nova visió. Si és així, som «feliços», i qui viu aquesta felicitat, la comunica, la comparteix, fa feliços els altres i respon sempre amb un cor reconciliat, ple de pau i obert a la confiança.