Tornar al llistat

Homilia en la celebració del Diumenge de Pasqua de Resurrecció

 

Essent rector, un dia, en lloc de flors a prop de l'altar, vaig col·locar una branca seca extreta d'un tronc també sec, ja tirat als fems. Jo mateix vaig quedar sorprès de l'efecte que feia col·locat enmig del presbiteri. El gest tenia a veure amb l'Evangeli, quan Jesús parla de la vinya i les sarments. Llavors apareixia la pregunta: «Aquesta branca seca, podrà reviure?» I conveníem a dir que no. A mig matí, després de la missa de deu, una feligresa, contemplant la branca seca, em va dir: «Ara m'estava fixant en aquesta branca seca, i qui sap si en el seu interior encara viu i poden sorgir brots de vida». Ho vaig comentar a la gent a la missa de dotze i tots, amb ulls d'esperança, vàrem quedar contemplant esperançats aquella branca seca.

 

Percep que així observam el nostre entorn humà i mediàtic, un escenari de decepcions i no una alenada d'entusiasme. Ho hem estat analitzant aquest temps de Quaresma i davant la Creu aquests últims dies. Una societat líquida que va desfent aquells vincles que la mantenien cohesionada i ara fa l'efecte de molta branca seca que ja no anima sinó que més aviat desanima i desconcerta, i ens manté paralitzats en la desconfiança.

 

Davant de tot això, l'anunci de la Resurrecció de Crist que avui, en aquesta festivitat de Pasqua, llançam a tothom, vol ser una paraula convincent d'ànim, d'esperança, d'alegria, d'amor, de pau, de fraternitat, de coratge, de vida... Creure que Crist viu ens omple tant que no podem callar —com ho varen fer els apòstols— ni amb les paraules ni amb els fets. Tothom ha de saber que des que Crist ha ressuscitat i viu, tenim prou raons per creure, per esperar, per estimar, per viure. «La resurrecció —ens diu el papa Francesc— no és una cosa del passat; és una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, tornen a aparèixer brots de resurrecció» (EG 276).

 

On trobar i suscitar brots de vida? El bé, que tant abunda, segueix mostrant el contrast d'uns sectors socials que no es rendeixen i pensen que hi ha una vida que pot rebrotar i recuperar la confiança de veure que en l'arbre sec, com el de la creu de Jesús, hi apareixen les fulles i es preveuen els fruits. Units a Jesús, cerquem allò que ell cerca, estimem allò que ell estima. Deixem que sigui el nostre principal referent que actuï en la nostra vida.

 

Recentment, el papa Francesc, dirigint-se a tots i especialment als joves, ha dit: «Viu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d'aquest món. Tot el que Ell toca es torna jove, es fa nou, s'omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull adreçar a cadascun dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu! Ell està en tu, Ell està amb tu i no se’n va mai. Per més que t'allunyis, allà hi ha el Ressuscitat, cridant-i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per tornar-te la força i l'esperança» (Christus vivit 1-2). El papa cita aquest sonet de Francisco Luis, que és tota una invitació a l'esperança:

 

 

«Si para recobrar lo recobrado                   
debí perder primero lo perdido, 
si para conseguir lo conseguido 
tuve que soportar lo soportado,

Si para estar ahora enamorado 
fue menester haber estado herido, 
tengo por bien sufrido lo sufrido, 
tengo por bien llorado lo llorado.

Porque después de todo he comprobado 
que no se goza bien de lo gozado 
sino después de haberlo padecido.

Porque después de todo he comprendido 
que lo que el árbol tiene de florido 
vive de lo que tiene sepultado
».