Tornar al llistat

Homilia en la celebració de la Vigília Pasqual

Ens acaba de dir l’Evangeli d’aquesta nit santa: «per que cercau entre els morts aquell que viu?». Una pregunta directa feta a les dones que han anat al sepulcre ens remet a la nostra fe en Crist Ressuscitat. A Jesús se l’ha de cercar entre els vius. Aquesta és la credencial de tot cristià, ja que Ell és la vida mateixa per excel·lència. Ho ha dit així: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6).

 

La tendresa en les seves paraules i en el tracte a les persones ens fa veure una vegada més la seva vocació i la missió que el Pare li ha encomanat. Ho ha demostrat sobretot a la Creu i ho deixa ben clar a la paràbola del bon pastor (Jn 10,1-10), quan diu «jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (v. 10). Ho expressa clarament: «El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, som jo qui la dono lliurement. Tenc poder de donar-la i tenc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare» (vv. 17-18).  El Déu en qui creim és el Déu de la vida, el qui ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i avui ens convida al goig d’organitzar la nostra vida per tal d’arribar a viure com Ell, ja en aquest món i per sempre.

 

Aquesta nit santa, en la qual ens hem omplert de la força de la Paraula de Déu i hem resat i cantat amb ella, vessam d’alegria i ens unim a tota l’Església que entona l’Al·leluia. Guiats per la llum del Ciri pasqual, que representa Crist ressuscitat, Llum del món, avui escampam aquesta gran i vertadera notícia: Crist viu! Crist ha ressuscitat! Crist ha vençut la mort! Crist ha trepitjat el poder del Maligne!

 

Crist ha desfet la força del mal i ha fet present el Regne de Déu, un Regne de veritat i de vida, de santedat i de gracia, de justícia, d’amor i de pau. Aquest és l’inici d’una transformació radical, la proposta d’un canvi total en l’àmbit personal i en el camp social. «La resurrecció de Jesús comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen aparèixer brots de resurrecció. És una força imparable. És veritat que moltes vegades sembla que Déu no existís: veim injustícies, maldats, indiferències, i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova que tard o d’hora produeix un fruit. En un cap arrasat hi torna aparèixer la vida, tossuda i invencible» (EG 276).

 

En aquesta nit de Pasqua, nit de renovació per excel·lència, som convidats a «creure en l’Evangeli que diu que el Regne de Déu ja és present en el món i està desenvolupant-se aquí i allà, de diverses maneres: com la llavor petita que pot arribar a convertir-se en un gran arbre, com el grapat fe llevat que fermenta una gran massa de farina, com la bona llavor que creix enmig de les males herbes. Sempre Déu ens pot sorprendre gratament. És aquí, ve altra vegada, lluita per florir de nou» (cf. EG 278). 

 

«Oh nit benaurada! –ha proclamat el pregó pasqual– Només tu vas saber l’hora en que Crist ressuscità d’entre els morts […] Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions». Tota una historia esperant aquesta nit santa, aquest primer dia esplèndid que ja apunta amb la seva nova llum per il·luminar la humanitat sencera i ser referencia de Crist Ressuscitat, i, així, convertir-se en el «Dia del Senyor». Per a la comunitat cristiana serà la memòria setmanal que farà possible mitjançant l’Eucaristia l’encontre sagramental amb Crist i amb els germans, signe visible d’una presencia que no ens abandona i que promet «ser sempre amb nosaltres cada dia fins a la fi del món» (cf. Mt 28,21). Aquesta és la confiança de viure ressuscitats!

 

La fe en Crist ressuscitat ens duu a l’autèntica visió de l’Església i projecta la renovació de cada persona en la seva individualitat i en les relacions socials. Tot això demana un canvi radical en el comportament de la humanitat, una conversió ecològica global, un esforç major per salvaguardar les condicions morals d’una autèntica ecologia humana. Des dels nostres compromisos cristians i cívics hem d’ajudar a que tot progrés científic i econòmic vagi acompanyat sempre per un autèntic progrés social i moral que tengui com a centre irrenunciable la persona humana, la qual, per a nosaltres els creients, sabem que és imatge i semblança de Déu. I això és sagrat!

 

Per això, hem d’entendre que també amb l’anunci pasqual de la Resurrecció del Senyor, amb totes les persones i la terra, tota la creació se sent renovada. Tot canta la gloria a Déu! Gloria de Déu que és vida per a l’home i pau per a la humanitat. I, tot aixo, viscut, celebrat i proclamat amb una forta convicció marcada per un futur ple d’esperança.

 

Que ara, la comunió amb Jesucrist i entre nosaltres en l’Eucaristia ens doni la força que necessitam per a cooperar en la construcció d’aquest món nou que neix de la Resurrecció de Crist, el gran do que Déu ens fa i que ho redimeix tot. Com ens demana el papa Francesc «aprenguem a reposar en la tendresa dels braços del Pare amb la nostra entrega creativa i generosa. Tirem endavant, donem-ho tot, però deixem que sigui Ell que faci fecunds els nostres esforços com a Ell li sembli» (EG 279).  

 

Feliç i santa Pasqua de Resurrecció!