Tornar al llistat

Vigília Pasqual: «No tingueu por! La pau sigui amb vosaltres!»

«No tingueu por!» «La pau sigui amb vosaltres!»

(les primeres paraules de Jesús, ressuscitat)

 

En aquesta nit lluminosa, l’Església prega en silenci i, sobretot, escolta. La gran notícia de la Resurrecció del Senyor ve precedida d’una Vetla entorn de la Paraula de Déu. La nostra pregària entre lectura i resposta obre el nostre cor perquè la renovació interior, que estam treballant en aquesta llarga Quaresma, trobi ara el seu moment culminant i puguem renéixer de nou en el nostre compromís de seguiment i d’adhesió a Jesucrist. Ho farem mitjançant la renovació de les promeses del Baptisme.

Precedida per l’aclamació del Pregó pasqual com en la festa més solemne de l’any, i coronada pels cants joiosos del Glòria i l’Al·leluia, la pregària comunitària d’aquesta nit demana que la celebració d’aquestes festes pasquals abrandin en nosaltres el desig de les coses del cel, perquè puguem arribar amb cor pur a la festa de la llum eterna. A partir d’aquí, i al ritme de la història de la salvació, la Paraula de Déu proclamada, escoltada i meditada, espera la nostra resposta i ens prepara per a viure intensament el goig de la Pasqua:

– Demanam de resistir als atractius del pecat, guiats per la saviesa de l’Esperit i obrir, amb la seva força, nous camins de servei i de solidaritat amb els més necessitats.

– Demanam, com va fer Abraham, de saber respondre amb confiança a la crida de Déu i mantenir-nos fidels en el seguiment de Jesucrist.

– Demanam a Déu, única esperança del món, que atengui els desigs del seu poble, en aquests moments en els quals desitja sobretot la salut i posar fi al coronavirus.

– Demanam a Déu que, per mitjà del Crist ressuscitat, tot el món experimenti i vegi com s’alça tot el que és abatut, es renova tot el que és vell, i tot torna a la seva integritat primera.

– I demanam a Déu que, ja que ens il·lumini amb la glòria de la resurrecció, revifi en l’Església l’esperit filial, perquè, renovats en el cos i l’esperit, ens entreguem plenament al seu servei.

 

Fills de Déu pel baptisme, deixebles de Crist, homes i dones nous, som una comunitat renovada per l’acció de l’Esperit Sant, gràcies a la Mort i Resurrecció del Senyor. En prenem consciència, i feim de la nostra Vetlla pasqual un cant de goig, una viva manifestació d’esperança, una renovació d’aquell primer «sí» pronunciat en el Baptisme. La vida, com a itinerari de conversió vers Aquell que és font de misericòrdia, ara se’ns obre amb una infinitat de possibilitats per a viure de la confiança i de fer el bé. Això és possible per l’acció de Déu en el nostre interior, que ens transforma a imatge i semblança del seu Fill Jesús, i projecta aquesta transformació sobre la societat humana mitjançant la nostra actuació testimonial.

 

Crist, a partir de la imatge del Bon Pastor que té cura amb amor de les seves ovelles, diu: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Aquesta és la vida que aquesta nit es fa Bona Notícia per a tots, i convoca l’Església perquè es faci present en la societat amb una nova forma de ser, d’acollir, de parlar, d’anunciar la persona i el missatge de Jesús, amb l’atractiu del qui estima i es deixa estimar. «La glòria de Déu és que l’home visqui, i la vida de l’home és la visió de Déu», diu sant Ireneu. ¿Cercam en Déu la font que dóna sentit a la nostra vida? Per a fer-ho, el Crist Ressuscitat s’apropa a nosaltres i ens diu: «Alegrau-vos! No tingueu por!», i afegeix els detalls de la seva nova presència: «Anau a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran» (evangeli). La festa de l’Església en aquesta nit pasqual pren ara una nova dimensió: no podem quedar-nos la notícia per a nosaltres sols. L’hem de comunicar. El Crist Ressuscitat es fa present en el cor de la vida, de les persones i dels pobles. Allí, en la intimitat i en el cor de la realitat humana, on es gaudeix i es pateix, és on vol ser descobert, vist i acollit. Li demanam que ens concedeixi aquesta nova visió, aquesta nova forma de viure, la dels nets de cor. Al·leluia!

 

Enguany vivim una Pasqua diferent, ben nova, una Pasqua que rebrota enmig del dolor de la pandèmia, que encara ens manté confinats a casa i ens demana recórrer al nostre interior, a la vertadera intimitat amb Déu, la que aquests dies sants estam descobrint un poc més d’allò que és habitual.

 

Certament, estam vivint uns dies sants desacostumats. No ho havíem previst que enguany seria així. I no sols nosaltres, és tota la humanitat a qui se l’està posant a prova, confinada a una situació que de cada dia es fa més llarga i, per alguns, insuportable. La pandèmia del Covid-19 encara ens està amenaçant i no s’eliminen les boires que ens impedeixen veure l’esclat de la llum pasqual. Tanmateix, la Pasqua ha arribat! Ho ha fet enmig d’una barreja d’agre-dolç on s’hi mesclen sentiments de tota mena, la dels qui pateixen la malaltia i la dels qui se n’han sortit i ara ja estan segurs i gaudint d’aquell estat de salut que és valorat més que mai.

Aparentment, sembla que l’arbre encara estigui sec, però si contemplam les puntes de les seves rames a contrallum, veurem que, gràcies a aquesta llum, ja apunten nous brots de vida. La percepció és lenta i un tant difuminada, però augmenta poc a poc en intensitat a mesura que el dia puja i va desapareixent la nit. Donau-nos, Senyor, un cor net per a veure-hi i per a veure’t en aquells i aquelles que estimen i s’entreguen com Tu.

L’anunci de Pasqua troba encara la resistència de la fosca que escampa la malaltia del coronavirus arreu de la humanitat i impedeix veure més enllà. Però la llum hi és, el sol ha sortit, la Pasqua dóna noticia que la mort és vençuda perquè Jesús ha ressuscitat. També els primers deixebles i les dones que van apropar-se al sepulcre tenien la ment ofuscada, la por els tenia gelats, els sentiments de fracàs els impedien albirar una sortida lluminosa.

Pasqua és aquí! Per la fe creim, sabem i proclamam que Jesús ha ressuscitat, que l’han vist viu, que la primera salutació ha estat «la pau sigui amb vosaltres!» i ha comunicat la consoladora advertència de «no tingueu por!». Avui recollim amb goig aquest anunci i manifestam el ferm desig que farem tot el possible per a descobrir que el dolor que encara està ocasionant el coronavirus, molt prest sigui transformat amb una nova alenada de vida i resplandesqui definitivament Jesucrist, salut dels malalts, llum que mai no s’acaba.

És a partir d’Ell que ens ve la capacitat per a descobrir-lo en aquests nous brots de vida que van apareixent enmig nostre a través de gestos senzills plens de humanitat, d’innombrables mostres de solidaritat, d’afecte, d’ajuda i de servei envers els qui s’ho passen més malament. Facem tot el possible perquè Jesucrist sigui reconegut en ells, vertaders testimonis de resurrecció i de vida,  per tal que els arribi el consol de l’esperança i la força de la caritat que els restablesqui i els doni la plena salut del cos i de l’esperit.