Tornar al llistat

Disposats a donar el millor de cadascú

 

Davant la gravetat de la pandèmia del coronavirus, encara hi ha qui es demana sobre la repercussió que un petit gest pot tenir davant d’un problema de dimensions tan grans, com si la petitesa de la bona voluntat tingués molt poc a fer respecte d’un enemic que, a més d’invisible, ha sembrat el desconcert, la desolació i la mort. El dubte hi és, però hi som nosaltres per a sembrar la confiança i la solidaritat. Hi som per ajuntar forces i bona voluntat, per prendre decisions valentes encara que tinguin una vessant de risc, hi som per a respondre amb més humanitat a un problema que és global, disposats a donar el millor de cadascú. L’oceà es fa de petites gotes i totes són necessàries.

Des que se’ns va dir «queda’t a casa», els esquemes quotidians varen canviar de direcció. L’eslògan demanava la immediata col·laboració per a solucionar un problema col·lectiu. Evitar el contagi era el primer gest, una actitud preventiva que resulta necessària sense claudicació. La resposta correspon a la magnitud del repte, quan aquesta espècie de desert imposat que ens toca viure s’ha convertit en una infinitat de mostres de generositat i de servei cap als altres, sobretot els més febles. És el desert quaresmal que enguany estam vivint i que –com veim– ens ajuda a entrar més dins el propi interior i començar a veure-ho tot amb uns altres ulls: la vida familiar, la relació virtual amb les amistats, la percepció dels esdeveniments, l’ús el temps, les dimensions que agafa l’instint creatiu i les pròpies habilitats, el retorn a la lectura, al silenci, també la intensificació de la pregària i els valors comunitaris.

Molts ja ho diuen, tot això ens està ajudant a refer actituds que ajudin a una nova forma de pensar, de mirar, d’observar, de reaccionar, d’actuar, un gest de conversió. Una mirada nova, sens dubte, que es fixa més en l’essencial i oblida tot allò que ens fa perdre el temps, com el pes d’una vida estressada o el poc valor que donam a la salut i als valors de l’esperit. Per a nosaltres, la mirada té a veure amb l’adhesió al Jesús de l’Evangeli, on hi podem trobar la resposta global als desafiaments que ens afecten a tots i demanen una resposta generosa. Els cristians, com tantes persones de bona voluntat amb qui compartim uns mateixos anhels, no podrem baixar mai la guàrdia per a respondre amb valentia a tot allò que se’ns presenta. Jesús va dir «vetlau!»; «si teniu la mà a l’arada, no mireu enrere!»; «anau, jo som amb vosaltres cada dia!». Per a seguir fent front a aquest repte global, tenim qui ens acompanya i, cridant-nos a respondre confiant, ens diu «no tingueu por!». Facem-li cas!