Tornar al llistat

Toc d’atenció

 

Tots som conscients del que està passant i de la responsabilitat a la que estam cridats. Lluny de caure en l’alarmisme que alguns provoquen, se’ns demana transmetre tranquil·litat i ajudar entre tots a transformar la preocupació social en actituds de solidaritat, sobretot a l’hora d’adoptar aquelles mesures necessàries per a vèncer el mal que ens assetja. El repte és molt fort perquè afecta a tota la població i agafa a tothom sense distinció. Quan faig aquest escrit, l’epidèmia del coronavirus està controlada però també en creixement, ja que van apareixent nous cassos. Per això deia que se’ns demana a tots la màxima responsabilitat i posar en acció tots els missatges de prevenció que se’ns indiquen i que ja coneixem bé. És una apel·lació a la sensatesa, a la prudència, a l’esforç col·lectiu i al sentit comú.

Durant aquest temps m’he demanat “què ens vol dir Déu en aquests moments?”. Veig que ens fa una crida a la contenció del mal en quant veim que s’està estenent. Aquest segueix essent un moment de control i d’atenció a les mesures anunciades per cada circumstància i lloc. Quan es dóna el cas d’una transmissió generalitzada, s’ha d’actuar amb contundència i no tenir por de radicalitzar fins i tot les mesures. Avui hem d’anar més enllà de cercar el bé individual. Un bé col·lecti demana molt més i aconseguir-lo ens implica a tots. És amb aquesta visió social que hem de contemplar els greus problemes del món, especialment la violència i la fam, que són els qui originen més víctimes.

En relació a l’epidèmia que ara ens afecta, el toc d’atenció va més enllà d’unes setmanes o uns mesos. No sabem quant temps pot durar. Per això, no podem baixar la guàrdia, hem d’estar molt atents i respondre de forma individual i col·lectiva a totes les indicacions que ens venguin de les autoritats sanitàries, polítiques i ciutadanes. En quant a les nostres Esglésies ja hem donat les indicacions oportunes, són mesures que volem aturar l’avanç del contagi. Els cristians vivim la quarantena de la preparació pasqual i, en ella, un temps d’especial sobrietat que ens ajuda a entendre més la fragilitat de la nostra condició humana. Necessitam treure força enmig de tanta feblesa, generar confiança i col·laborar amb la globalització del bé. En aquest sentit, no hem d’oblidar que entre nosaltres i en el món també hi ha altres problemes que encara potser són més greus, com és el “virus” de la fam que mata cada dia a 5.800 infants, i la vacuna existeix! S’anomena “menjar”. Com  molts altres, també aquest és un toc d’atenció!