Tornar al llistat

Batiats, confirmats i enviats. entre dues abraçades i com a molins de vent plantats en aquesta terra de missió

 

Aquest és el títol de la Carta pastoral que he escrit a l’Església de Mallorca i a tota persona de bona voluntat que ho vulgui compartir, carta que vaig signar en la festa de la Mare de Déu de Lluc i que, després de fer-ne l’edició, s’ha anat repartint des del temps de l’Advent. Ara ve el moment de posar-nos a la feina, la qual cosa vol dir que, junt amb el que cada dia el Senyor ens ha encomanat en bé de l’Església i de la nostra societat illenca, hem de prendre una major consciència que som «enviats» a anunciar Jesucrist i l’Evangeli.

La Carta pastoral és un document obert, és la paraula del bisbe que convida a tota la diòcesi a llegir-la personalment, a treballar-la en grups organitzats o espontanis, a aprofundir en els seus plantejaments i propostes, a pregar amb les pregàries que conté o amb les que espontàniament redacteu, i també a respondre. La Carta pastoral vol ser un mitjà per a comunicar-nos, una eina per a compartir la fe i aquelles iniciatives pastorals més necessàries avui, per tal d’establir entre nosaltres aquell corrent de comunió que ens ha de mantenir en constant actitud de diàleg. Hem obert un correu electrònic per a fer efectiva aquesta intercomunicació: cartapastoral@bisbatdemallorca.com

Aquesta Carta, agafant la paràbola dels «molins de vent, ens contempla a tots «entre dues abraçades i com si fóssim molins de vent plantats en aquesta terra de missió que Déu estima. Parteix d’allò que som, «batiats» i «confirmats», persones habitades per l’Esperit Sant, que mai no ens deixa; i d’altra part, enviats com a «deixebles missioners» que contagien els valors de l’Evangeli amb el testimoni de la seva paraula i la seva vida. A tots, preveres, laics i laiques, religiosos i religioses, us deman l’esforç de posar-nos en actitud d’Església en sortida, la qual cosa –com diu el papa Francesc– vol dir «sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Som «enviats». Aquesta convicció ens fa prendre consciència que la missió s’ha de posar cada dia en actiu. No podem separar el fet de creure en Déu de l’actuació cristiana que se’n dedueix segons l’encàrrec de Jesús. I que bé si ho feim especialment aquesta setmana pregant i celebrant la unitat dels cristians. Pensem-hi, tenim el do de l’Esperit Sant que ens acompanya sempre en la missió encomanada.