Tornar al llistat

El baptisme, la millor denominació d’origen

 

Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim, el dia, l’hora i el lloc del nostre baptisme. Per això, va bé que ens demanem si del nostre baptisme -com a primer encontre amb el Senyor- valoram i vivim la seva vertadera dimensió. Posats a celebrar-ho tot, quina importància don a l’aniversari del meu baptisme? El seu record, m’encoratja a viure avui el seguiment de Jesús com a Senyor de la meva vida, com el qui ho és tot per a mi? Recordar-ho i fer-ne acció de gràcies, fa més intens el sentit de pertinença a l’Església, que m’ha acollit i m’acompanya?

Un dia ben concret, en rebre el do del baptisme, vam ser acollits per l’Església i incorporats a ella  com a membres de ple dret. Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobam davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel en Déu: fills de Déu en el Fill per l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres. Quan Jesús diu «vindrem a viure amb ell» (Jn 14,23) es refereix a cadascú de nosaltres, receptors d’aquest do gratuït. És el millor que ens podia passar: adquirir màxima dignitat i ser acceptats en la comunió d’una Església que és comunitat de germans i vol que estiguem contents de ser-ho.  

Incorporats a Jesucrist pel baptisme, la salvació que Déu ofereix als seus fills reclama la nostra resposta creient i adhesió lliure. Com a resultat, rebem la millor notícia, que és la participació de la mateixa filiació que Jesús, d’aquí la nostra identificació amb ell i la font del nostre compromís baptismal de fer-lo present en la missió de passar per tot arreu fent el bé. Aquesta és la resposta que brolla de la unció que ens fa forts i àgils per a realitzar avui la missió de Jesús enmig de la nostra societat.

Concretant-ho. La pràctica de la justícia, la construcció de la pau, l’estimació mútua, la passió per estendré el bé i donar la salut als dominats pel mal resumeix aspectes importants de la missió social que l’Església té encomanada, i que, al seu torn, encarrega als batiats a posar en obra per la força de l’Esperit Sant. Viure com a batiats significa contribuir amb corresponsabilitat a què la nostra societat s’organitzi segons Déu, un compromís que tot batiat assumeix per la confiança posada en el Senyor.