Tornar al llistat

Que sempre sigui l’amor el qui mani

 

Els resultats de moltes enquestes diuen que la família és la institució més valorada, i amb diferència per sobre d’altres. Tanmateix, i sense negar-ho, altres dades revelen la crisi que pateix. Com ens situam, nosaltres, persones de fe, davant d’aquesta realitat que es presenta ambivalent? On trobar llum per a un discerniment equilibrat i per a una actuació eficaç en favor de la família?

Contemplar la família de Jesús, Maria i Josep sempre ens dóna l’oportunitat d’apropar-nos a aquesta llar de Natzaret. Si ho feim, és perquè ens serveixi de model de referència, de brúixola que cerca el nord cap el qual dirigir la mirada i reconduir els nostres passos. Amb tot, l’abundància de senyals emeses des de la complexitat de situacions humanes que ens rodegen, fa que hàgim d’estar en permanent atenció per a captar, com ho fa el radar, els seus múltiples missatges. Què fer per escoltar i fer cas d’aquestes crides que ens interpel·len i poder descobrir el misteri de l’amor de Déu amagat en el cor de cada família?

Jesús va néixer i va viure en una família concreta acceptant totes les seves característiques pròpies, i així, va donar una dignitat excelsa a la institució matrimonial. Aquest «nord» que és la família de Natzaret ens obre a les dimensions de la família humana i projecta tota la seva llum sobre la nostra pròpia experiència familiar, i sobre la missió que cada membre ha de realitzar en ella i en la mateixa societat de la qual n’és una cèl·lula viva.

De fet, necessitam contemplar la família amb amor, valorar-la pel que és i per la tendresa amb què Déu la mira. Sabem que es tracta d’una comunitat en què les persones s’estimen i estan cridades a estimar-se més i més. Afegim-hi encara aquestes exhortacions: «revestir-nos de sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència». Però sobretot –i va bé escoltar-ho per a fer-hi cas– una cosa tan urgent que necessita de l’esforç quotidià i ajuda a superar desavinences i mals moments: «suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdonau-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdonau també vosaltres. I com a coronament de tot això estimau-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona» (Col 3,12-14). Deixem que sigui l’amor el qui mani per damunt de tot.