Tornar al llistat

«Era a la presó i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,36)

 

Aquestes paraules són de Jesús, ni més ni manco. La sensibilitat cap el món de la presó i dels presos en particular ha pogut tenir diversos escenaris i lectures, però l’actitud que Jesús ens demana a l’Evangeli és sempre la mateixa: descobrir el seu rostre en cada un dels presos. Hi ha una evident identificació quan diu «us ho assegur: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus mes petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). Des de la fe, la mirada del cristià descobreix en ells una realitat humana molt diferent de la que es percep amb freqüència a través dels mitjans de comunicació, de les estratègies polítiques o des d’una percepció purament aliena. «El programa del cristià és el d’un cor que veu on es necessita amor i actua en conseqüència» (DCE 31b). És el programa del bon samarità, el programa de Jesús.

Visitant els presos l’horabaixa del dia de la Mercè he pogut percebre en ells i elles aquesta necessitat. La seva reacció venia mesclada amb molt d’agraïment per la visita i al mateix temps amb el testimoni d’una fe que necessita expressar-se i que està en procés de més fermesa. D’un d’ells, amb un grup de voluntaris, escoltàvem aquesta frase: «aquí m’he trobat amb Déu, abans l’havia oblidat!». Explicant la seva experiència, un altre deia: «Déu és entre nosaltres, ens estima i és la nostra esperança». I, recordant els seus familiars, esposa i fills, altres va dir amb emoció: «estam molt necessitats de companyia i afecte, però sabem que Déu és al nostre costat». Impressiona quan hi ha persones que viuen aquesta situació de falta de llibertat i de soledat, valoren cada moment, cada gest, cada paraula. Aquí, a Mallorca, és el dia a dia de la gran labor de la pastoral penitenciària.

La pastoral penitenciària, amb el treball esforçat dels capellans de presons, delegats diocesans, religiosos, religiosos i els laics i laiques voluntaris, junt amb el recolzament de tota la Diòcesi, dóna testimoni que una major humanització és possible. La nostra solidaritat amb ells ha de fer que el seu treball, enmig de tantes situacions difícils, sigui comprès, valorat, i estimulat per la comunitat cristiana i per tantes persones de bona voluntat que mostren el seu interès i una sensibilitat especial perquè l’Evangeli –amb paraules i fets– arribi a qui més ho necessita. Déu sap el valor que això té als seus ulls, però agraïm amb humilitat que la institució penitenciària de ca nostra també ho hagi reconegut. Per a nosaltres, la raó es evident: toca les arrels de l’Evangeli perquè l’atenció als presos és una de les preferències de Jesús. A ells ens hi sentim enviats.