Tornar al llistat

Santa Maria, primera pelegrina, pregau per nosaltres! 

 

Aquesta setmana, per al nostre santuari de la Mare de Déu de Lluc, serà la de guardar memòria agraïda. L’Evangeli de Maria ens la mostra com la primera pelegrina que surt de ca seva i se’n va decididament –diu l’Evangeli– a la muntanya. És resolta, solidària, no té por, s’arrisca, té coratge i sap a qui s’ha d’apropar perquè la necessita. La primera decisió presa després d’haver mostrat a Déu la seva disponibilitat total. Un cor obert, humil i alegre en sortida, fruit d’haver-se confiat al Senyor i agraint les meravelles que ha obrat en ella. Se sent plena de Déu, estimada profundament per Ell, enviada a fer el bé sens exclusions. L’actitud de pelegrina li ajudarà a entendre que en la vida confiar és millor que tancar-se en la sospita i la indiferència.

Maria camina amb nosaltres en el pelegrinatge de la fe. La mateixa fe que ens atrau i ens fa pujar al seu Santuari, ens acull i a la vegada ens interpel·la. La nostra arribada avui pren un nou to, una nova dimensió. És la de l’agraïment als Missioners dels Sagrats Cors per un treball de tants anys acollint i comunicant un missatge, el de Maria assenyalant el seu Fill, Jesús, que ens diu “feis tot el que ell us digui”. Aquesta és la interpel·lació que ens mou a mirar i a escoltar-lo, la raó de fons del nostre pelegrinatge. Si pujam a Lluc pel motiu que sigui, sempre hi ha una força interior que ens atrau, siguem pelegrins que van a veure la Mare, siguem senderistes, siguem ciclistes, siguem dels qui arriben de tots els pobles de Part forana o de la ciutat de Palma i d’altres indrets del món. Des de qualsevol situació i intenció, podem esdevenir pelegrins.

Junt amb l’agraïment, avui s’inicia la projecció d’una nova etapa encapçalada per un grup del clergat diocesà i amb ells l’agombolament de tot un presbiteri disposat a fer-los costat amb la pregària, la comunió fraternal i amb ajudes puntuals. I no només ells, també tot un grup de laics i laiques que ja fa temps que hi treballen i altres que s’hi aniran afegint. I, en el cor de tots l’escolania, els blauets, la preciosa i jove corona que envolta la Verge Maria i ens convida a la pregària amb la l’harmonia de la música i la bellesa del cant. A Lluc hi haurem de trobar sempre allò que és específic d’un santuari, l’acolliment, la natura, la pregària, el silenci, la celebració de la fe, la misericòrdia, la germanor. Aquest serà el far que volem que il·lumini el nostre pelegrinatge, pujant a la muntanya o transitant pel pla, vivint la vida de cada dia. Així, Maria es fa companya de ruta, la que sempre –estimant i servint els germans i germanes– ens portarà a Jesús. És a la trobada amb Ell que volem arribar.