Tornar al llistat

Festa de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença

Sir 24,1-4.16.22-31: Fa el seu elogi i, entre els beneits, es proclama beneïda

Ga 4,3-7: Déu va enviar el seu Fill, nascut d’una dona, i ens va donar la condició de fills

Lc 1,26-33: Deu vos salve, plena de gràcia, el Senyor és amb vós

 

Que bé quan un poble en festa no oblida les seves vertaderes arrels i estima entranyablement les tradicions que passen amb tota fidelitat d’una generació a l’altra. És la vivència de la pròpia identitat que commemora uns fets que van marcar la història i avui se’ns demana reviure’ls de nou i d’actualitat. A partir d’aquells esdeveniments, viscuts a prova de violència i sang, presenciam un poble que en aquella situació difícil va saber aixecar el seu cor a Déu i fer-ne súplica fervent davant l’amenaça de l’enemic.

 

En aquest moment de dificultat és Maria, la Mare de Jesús, que és invocada com a “Mare de Déu dels Àngels” perquè respongui a la súplica ardent d’un poble en perill. Facem-la també nosaltres avui, també dirigint-nos a ella: “Puix Patrona Vós sou de Pollença, santa Reina dels Àngels del cel, feis que el poble d’on fóreu defensa, per a sempre vos sia feel”. Paraules que revelen la sinceritat de qui confia plenament en l’ajuda que ha de rebre. Aquesta va ser també l’actitud humil de Maria quan va rebre l’anunci de l’àngel que li comunicava que seria Mare de Jesús.

 

Avui és un dia entranyable on tot el poble manifesta l’alegria de ser-ho, on sortir enmig del carrer i acudir a aquesta església significa voler viure com a germans, ser un poble cohesionat capaç d’avançar junts, pensant més en el bé de tots que no en els interessos particulars. Així és aquest poble de Pollença tan ben descrit “com a obra de les més hermoses que ofereix a Maria com a dot seu, valls fruiteres, fonts abundoses, puigs que aixequen el cor a Déu”.

 

Dir “Mare de Déu dels Àngels” vol dir “Mare de Déu dels missatgers, dels qui ens fan arribar la Bona Notícia, l’Evangeli, junt amb tantes altres bones notícies... Així ens arriba tot allò que Déu vol de nosaltres, també de la mà de Maria, qui, amb el seu amor de Mare, ens acompanya i no ens deixa un sol instant. Si els nostres avantpassats la van invocar i aquesta memòria viva ha perdurat en el temps sense interrupció, com és avui la nostra invocació? De quins perills volem que ens alliberi? En quins moments volem que ens protegesqui? Per això li demanam: “Que no s’acabi, Reina volguda, la vostra santa protecció. Si la té el poble desmerescuda, n’és el cor vostro font de perdó. Com ja los pares vos invocaren, també us invoquen encara els fills: los temps de moros ja s’acabaren, mes temps són ara de nous perills”.

 

El simulacre d’una batalla que hi va ser i que enmig dels carrers i places representam amb tant d’entusiasme, avui ens ha de fer pensar contra quins mals hem de lluitar, aquells que desfan la nostra convivència perquè abans han arrelat dins els nostres cors. En aquesta batalla i perquè triomfi el bé, perquè guanyem, posem-hi els valors de l’Evangeli, l’estil de les benaventurances, la passió pels drets humans, l’alegria de ser cristians, el goig de la nostra trobada amb Jesús, la felicitat de viure en un poble com aquest i gaudir de tot allò que ens fa més propers, més bons veïns, més i més germans. Us convid que ara, com ens ho demana Jesús, ho facem realitat compartint-lo a ell en aquesta taula de l’Eucaristia, on hi cabem tots, on ningú s’hi senti foraster ni exclòs.