Crespí i Coll, Joan
  Santa Eugènia, 10-06-1927
  Prev. 10-06-1951
  Def. 21-03-2019
  Els anys anaven tornant feixucs pel prevere taujà, i en la matinada del dijous 21 de març, ens deixà per passar a la Casa del Pare. Havia nascut a Santa Eugènia dia 10.06.1927. L'activitat religiosa i social que feia el primer Rector de la parròquia del poble, Mn. Mateu Coll i Rubí (1871-1949) el dugueren a voler ser capellà, malgrat tingués dos oncle paüls, un per part de pare i un altre per part de mare. En el setembre de 1938 entrà al Seminari. Els anys d'estudi era l'electricista de la Casa, però també participà al Certamen amb temes prou diferents, com són l'explicació de les Lleis Palatines (1945), l'apologista Balmes (1949) i l'Acció Catòlica Obrera (1950). Sabia posar en solfa molts aspectes de la vida del Seminari que trobaven ressò en la revista “Clama”, que de manera clara i oficial era llegida per tothom i que l'any 1961, en el desè aniversari de l'ordenació sacerdotal, naixia “Reclama” revista independiente pero respetuosa y disciplinada que dice lo que quiere y sale cuando le da la gana, que a mesura que passin els anys, farà que publiqui “Cardos sin espinas”, en més de 70 folis, seleccionats de “Reclama”, recordarà “sin ira ni envidia, pero sí con algo de nostalgia, aquellos felices años de Seminario”. Fou ordenat prevere a la Seu, dia 10.06.1951 juntament amb onze condeixebles més que bé tindrà cura de reunir cada cinc anys i mantenir units mitjançant la revista “Reclama”. Dia primer de Juliol del mateix 1951 rebia el nomenament d'Ecònem de S'Arenal i allà va restar fins que dia 30.11.1955 que, després de les preceptives oposicions, entrà al Cos de Capellans Castrenses. Amplià estudis i aconseguí el grau de Llicenciat en Teologia, en la Facultat Teològica de Barcelona, Diplomat en Ciències Bíbliques per l'Escola Bíblica de Madrid, i Diplomat en psicologia fonamental a Barcelona. Aconseguí el grau més alt en l'escalafó militar i la Cruz y Placa de la Orden de San Hermenegildo. Jubilat de l'exercici militar (1988), passà a viure a Mallorca, exercint el ministeri sacerdotal en la parròquia de santa Eulàlia, ja que en els anys que estava en la caserna d'Inca, havia confraternitzat amb el aleshores vicari d'aquella parròquia i actual Rector a Ciutat. Dia 26.03.1992 rebia el nomenament de Vicari parroquial a Santa Eulàlia i de Viceconsiliari de Vida Creixent. Moltes foren les hores que passava a la sagristia de la parròquia atenent tota la gent que, quan veia l'església oberta, tant entrava per fer una estona de pregària, com per trobar algú que l'escoltàs. Tira-tira els anys anaven tornant feixucs i decidí deixar el domicili particular i passar a la Residència de Sant Pere i Sant Bernat, així tindria més avinent la parròquia i quan les forces començaren a flaquejar, trobaria aixopluc en els companys de la casa i una capella on podia celebrar cada dia l'Eucaristia.