Morell i d'Olesa, Jaume
  Palma, 23-04-1887
  Prev. 15-01-1911
  Def. 05-02-1911
  Va néixer al carrer Miramar, 12 de Palma, dia 23.04.1887, en el sí d'una família formada pel Sr. Gabriel i la Sra. Maria Ignàsia. Eren anys que la vida cristiana era viscuda gelosament en aquella família. A l'escola pública hi donava bon testimoni aquella família i acabats els estudis primaris passa a l'Institut, per estudiar-hi el Batxillerat que acabà el 1903, curs que també el trobam matriculat al Seminari en vistes a fer-hi l'ingrés. La Congregació Mariana, que era ben feinera a l'església de Montision, alimentava sa vida de pietat i l'encoratjava al servei dels germans necessitats, actituds que anaven enfortint el desig d'una entrega total a Jesús, entrant al ministeri sacerdotal. Tenia 16 anys i començà el curs 1903/4 al Seminari Diocesà. Aquest curs i aconsellat pel bon amic de la família, el canonge pollencí Mateu Rotger i Capllonch (1862-1916), es decidí que aniria a estudiar en la Universitat Gregoriana de Roma i estaria al Col·legi Espanyol que allà funcionava des de 1892 per a seminaristes, d'aquesta manera es podria graduar en les tres facultats: Filosofia, Teologia i Dret Canònic. Dia 24.10.1904 entrava al Col·legi Espanyol i era matriculat a Primer de Filosofia i a repàs de llatí. Era bon alumne i bon deixeble. Professors i Superiors sempre parlaven bé d'ell i si en el segon curs ja fou llicenciat en Filosofia, en el curs 1906/7 aconseguí el grau de Doctor a més d'haver participat en els concursos que es feren de francès, astronomia, ètica, metafísica i literatura llatina. Agafà con Director espiritual al caputxí P. Joaquim de Llavaneres, germà del també caputxí Josep de Calassanç, creat Cardenal dia 19.06.1899, qui per aquesta raó establirà una bona relació amb la família Morell d'Olesa. El curs 1907/8 començà la Teologia, i acabant el curs, dia 13 de Juny, rebia la Clerical Tonsura. Dia 5 de Juliol els ordes d'Ostiari i Lector, d'aquesta manera arribava a Mallorca per passar-hi l'estiu, ja vestit de capellà. En el mes de Novembre rebia els Ordes d'Exorcista i Acòlit i dia 20 de Gener de 1909, estudiant segon de Teologia, li pertocà fer el panegíric de Sant Sebastià al Col·legi Espanyol. A Mallorca estant dia 02.09.1910 el bisbe Campins l'ordenava Sotsdiaca, mentre son pare, dia sis, firmava tots els papers que formarien son Títol de Patrimoni. Sur cap a Roma per començar el quart curs de Teologia i dia 17 de Novembre era ordenat Diaca per Mons. Cepetelli. La tuberculosi pulmonar anava desfent sa salut, era evident que li anava robant la vida; per aquesta raó li concediren un especialíssim indult i dia 15.01.1911, en el mateix Col·legi, era ordenat prevere pel Cardenal Rinaldi i amb la presidència del Cardenal Vives i Tutó. El mateix dia sortia en tren cap a Marsella, on l'esperava sa mare per fer el viatge cap a Mallorca. El viatge no fou fàcil. Les atencions que amics i familiars li donaven l'encoratjaven, però la malaltia no deixava d'avançar i dia cinc de Febrer se li acabà el fil de la vida. La revista de la Congregació Mariana que llavors es publicava a Mallorca “Correo Mariana” Any V, nº 53, recordà als mallorquins la jove vida del Congregant de Montision. Un bon amic, que molt posteriorment també serà capellà, Josep Font i Arbós (1886-1964), no deixa de recordar al bon amic i millor congregant. El Butlletí del Bisbat d'aquell any no deixava de constatar la mort del jove prevere. BOBM 1911, 55