Alzina i LlinÓs, Jaume
  ArtÓ, 28-06-1931
  Prev. 22-12-1956
  Def. 13-07-2018
  No feia massa dies que Mn. Jaume havia complit els 87 anys, quan la germana mort passÓ a cercar-lo dia 13.07.2018. Havia nascut a ArtÓ dia 28 de Juny de 1931 en el sÝ d'una famÝlia ben compromesa en la vida cristiana del poble. Son pare bÚ havia treballat i treballava, amb el P. Pere Joan CerdÓ i Colom TOR (1878-1952), en la Caixa Rural fundada a ArtÓ l'any 1906, per mirar d'afavorir la gent senzilla del poble que Jaume, infant, veia acostar-se a casa seva i podia mesurar la dedicaciˇ cristiana que els seus pares posaven per poder-la atendre. Acabats els estudis primaris, malgrat fos pubil, anÓ al Seminari perquŔ volia ser capellÓ i amb goig i aprofitament va anar fent els estudis. L'any 1953 participÓ en el Certamen que llavors es feia al Seminari, presentant un estudi sobre els principals errors filos˛fics que havien estat condemnats en l'encÝclica Humani generis. Dia 22 de Desembre de 1956 fou ordenat prevere per mans del bisbe Jes˙s Enciso i Viana (1955-1964) i acabat el curs de Convictori fou nomenat, dia primer d'Agost de 1957, Vicari de la parr˛quia de Sant Bartomeu de Valldemossa. Sols hi restÓ un any, ja que en el mes d'Agost de 1958 s'acostava mÚs a la famÝlia, arribant a la parr˛quia de Capdepera, tambÚ com Vicari. Tres anys ajudÓ aquella feligresia i la responsabilitat de la iniciaciˇ catequŔtica dels infants, el moguÚ a esbrinar respostes te˛riques en aquest camp, que posteriorment el duran a aconseguir una Diplomatura en Teologia Pastoral amb l'especialitzaciˇ catequŔtica. Dia 25 de Juny de 1961 fou destinat a la parr˛quia de Sant Pere de Petra, on seguÝ donant-se a una feligresia que desitjava viure en la manera que Jes˙s mostra a l'Evangeli, per˛ la salut fÝsica i psÝquica del jove prevere s'anava crivellant i es veia la necessitat de mirar d'estalonar-la abans no s'ensorrÓs, per aquesta raˇ passÓ a ArtÓ per viure amb la famÝlia i poder rebre l'atenciˇ humana i medicinal que pertocava. Tira-tira es va anar refent i ben aconsellat posÓ els ulls en l'esbart de gent que estiuejava en la zona artanenca de Canyamel i comenšÓ a cercar la manera per poder donar una resposta pastoral a aquella necessitat. L'edificaciˇ d'un oratori fou la soluciˇ. A l'oratori, tant la gent de la contrada com els nombrosos turistes que hi arribaven, trobaven un lloc per trobar-se amb el Senyor, per escoltar la seva Paraula, celebrar l'Eucaristia i per poder aixecar les seves pregÓries a Qui allÓ era present enrevoltat de la bellesa i l'harmonia que brolla de la Natura allÓ palesa. L'any 2006 li arribÓ la jubilaciˇ can˛nica i la ResidŔncia de la vila haguÚ d'aixoplugar al prevere que necessitava l'ajuda i l'assistŔncia per a una persona major a qui, inexorablement, se li acabava el fil de la vida. AllÓ finÓ el divendres dia 13 de Juliol.