Sunyer i Bonet, Pere
  Santanyí, 05-10-1933
  Prev. 21-06-1969
  Def. 04-02-2017
  Net de carrabiner i i fill d'un bon fuster naixia a Santanyí dia 05.10.1933. Allà començà a anar a escola, però les situacions que vivia el país van fer que prest, els pares passassin a viure a Palma. Aquí prosseguí els estudis i acabà, el 1953, el Magisteri. Amb il·lusió i coratge començà a exercir el magisteri en la vila de Banyalbufar, on aviat pogué desenvolupar la creativitat pedagògica que ha mantingut tota la vida, creativitat que despertava admiració i amor dels qui l'envoltaven. Va viure el procés vocacional del seu cosí Blai Bonet que deixà el Seminari i es dedicà a la literatura. Pere féu el camí contrari, demanà ascendència de funcionari, i entrà al Seminari, d'on en sortí Prevere dia 21.06.1969. Començà l'exercici de son ministeri en la populosa barriada de Son Gotleu, com Vicari en la parròquia de Corpus Christi, per esdevenir-ne Rector el 1975. La parròquia tenia una escola parroquial i aquells anys eren durs, degut a la legislació que s'anava imposant i la implantació de la E.G.B. Bé treballà Pere amb els altres Rectors que miraven de treure endavant la tasca docent de l'Església i l'eina pastoral que era el Col·legi entre una gent, que les úniques arrels que tenia era la lluita pel bé dels seus fills. També compartí aquests treballs assumint la responsabilitat de la Catequesi pels Infants, dins la Delegació Diocesana de Catequesi (1980). Retornà a l'activitat pedagògica i docent com Mestre, mentre regentava la Capellania de les Religioses Caputxines (1981-2001) i ajudava com Vicari en la populosa parròquia del Beat Ramon Llull (1981-1997). Del Juliol de 1997 al mes d'Agost de 2002 assumí la Rectoria de Banyalbufar, poble que molt estimava com lloc del seu primer treball docent. L'Associació Cultural de Sords l'elegí com Assessor Religiós (1986) i amb ella treballà a gust. Són anys que va poder posar temps en crear petits grups de cristians perquè tastassin el delit de la pregària, l'entrega als altres, la fruïció d'unes celebracions preparades i viscudes. Molt li serví en aquesta tasca la creació (1985) del Centre de Meditació Zen UNSUI a Palma, que ell mateix regentava, mantenia,alimentant-lo amb nombrosos cursets que anava fent durant l'any i als quals eren molts els companys de Magisteri qui hi participaven. En feia tant en el Centre Unsui, com a les cases d'espiritualitat de la Diòcesi. Quan el 2003 li arribà la jubilació canònica celebrava com Acollit en la parròquia de Sant Josep Obrer i compartia el seu temps amb tantíssimes persones, que van errants pels carrers de Palma, les escoltava, les encoratjava i ajudava fins on es deixaven ajudar. Sabia que s'aprofitaven d'ell no poques vegades, però sempre va ser la ma amiga que eixuga les llàgrimes, obri camins d'esperança i enforteix els retuts. Ha viscut uns darrers anys acompanyat per bons amics preveres i professors/ores que han format una veritable família amb Crist. El dissabte dia 4 de febrer deixà aquest món i anà a viure a la Casa de El meu Senyor. Ha deixat publicat: 1984 El bautismo: respuesta a la llamada de Dios. 1985 Mans 1988 Hola, Jesús, ya voy 1988 Comida para todos 1990 La catequesis de los pequeños 1991 El meu Senyor llibre i CD 1996 L'home nou. Casset de cançons espirituals 2001 Cançons al meu entorn CD 2004 Avui és el seu nom (poemes) 2008 Contemplatius al carrer (llibre) Saltiri de Pedra i Aigua Oberts a l'Esperit (recull de pregàries) BOBM 2017, 82-84