Deyà i Deyà, Miquel
  Deià, 31-01-1940
  Prev. 19-06-1966
  Def. 30-04-2006
  Va néixer a Deià dia 31.01.1940 i va morir a Palma dia 30.04.2006.Ca seva, a Deià, era l’indret on difícilment es podia passar pel poble, sense haver-hi de fer una aturada, era el Forn i la Telefònica, això féu que els capellans del poble, obligatòriament s’hi havia de fer presents, cosa que provocà que el zelós Rector, Mn. Pere Fiol i Calafat (1913-1983; Rector de Deià 1949-1979), quan fou anomenat Rector de Deià l’any 1949 posàs els ulls en aquell infant viveretxo, que es bellugava per allà, i li proposàs entrar al Seminari. Entrà al Seminari Menor que s’havia habilitat al carrer del Socors, al Convent dels PP. Agustins. L’any 1953 passà al Seminari Nou on hi acabà Humanitats, hi estudià Filosofia i Teologia i en sortí prevere de l’Església dia 19.06.1966. Miquel era un atl·lot senzill, un jove prudent que mirava de fer el camí proposat sense aixecar renou, ni moure discussions entre els companys. Fou cantadoret i membre de l’Schola Cantorum, amb una veu aptíssima per acompanyat i omplir les melodies que feien les altres veus. Tenia una facilitat immensa per fer segones i terceres veus, i quan li deies com ho feia, sols contestava o amb una rialla o demanant si t’havia agradat. Facilitat que, ja capellà, demostrà component diferents peces musicals: Parenostres, Avemaries, Nadales, Motets... que ara caldria cercar i preservar. Home pràctic per a la vida fou l’encarregat, diversos anys, del taller d’enquadernació que hi havia al Seminari. Tres són els càrrecs pastorals que ha tingut en els gairebé quaranta anys de ministeri sacerdotal. Vicari de Sant Joan 1966-1973; Rector de Pina 1973-1978, i Rector de Fornalutx 1978-2006. L’atenció personal als feligresos, la reforma litúrgica i la música adient per a les celebracions que es posaven en llengua vernacle, ompliren els primers anys de son ministeri, com també les classes de Religió a l’escola pública foren els primers treballs, que ocuparen la seva vida sacerdotal. Descobrí la diferència que hi havia entre la gent de la muntanya i la gent del pla, i malgrat al principi li costàs força integrar-s’hi, en gaudí i posteriorment ho enyorava. Gairebé han estat vint-i-vuit els anys que ha ocupat la Rectoria de Fornalutx. Al començament es planificava la seva presència a La Vall, com membre d’un equip, que havia d’atendre les necessitats pastorals de la contrada. Ell en participà. Fins que la salut li ho permeté va seguir celebrant missa en la nova fundació monàstica feta a Sa Capelleta, donant classes de Religió al Col·legi Públic Es Puig, dinamitzant els Campaments d’estiu que per a escolanets es feien a La Vall, mentre que a Fornalutx mai deixà la catequesi per a infants, un grup de formació permanent per adults i la música per a les celebracions parroquials. Materialment hagué d’arreglar el Campanar i organitzà un Museu Parroquial en la primera sala de la Sagristia. Canvià tota la instal·lació elèctrica de la parròquia, electrificà el toc de les campanes, de manera que aquesta instal·lació va venir molt bé durant aquests anys de malaltia, ja que els darrers anys han vingut ben marcats per la presència d’aquest càncer que el rovegava. Força lluità per vèncer-lo, per això s’ha perllongat tant la seva malaltia. Quan les anades a l’hospital hagueren de ser més freqüents, es pensà que, residint a les Germanetes dels Pobres, ho podria fer amb més facilitat, com també podria ser més adient la pròpia atenció personal. Cada cap de setmana anava a Fornalutx i podia atendre les necessitats parroquials que es presentaven. Quan no hi podia anar, perquè li mancaven les forces, o la salut no ho permetia, des de Palma, cercava qui el pogués suplir en les activitats que ell no podia assumir. La Setmana Santa d’enguany ja hagué de restar a Palma, li vingué de nou, però diligentment organitzà totes les funcions. Havia assumit que el temps que li quedava era breu, però, confiat, el donava. El telèfon mòbil fou una gran ajuda per a un capellà postrat en el llit del dolor, hi contestà fins a lo darrer. Era molt devot de la Mare de Déu, sempre volia acabar la celebració de l’aniversari de l’ordenació, cantant el Regina Coeli o la Salve. Anà a començar el Mes de Maria ajuntant la seva veu a la dels àngels al cel. Que allà ens retrobem. BOBM 2006, 334-335