Morey i Fiol, Bru
  Valldemossa, 28-04-1915
  Prev. 03-06-1939
  Def. 18-07-2016
  A la infermeria de la Residència de Sant Pere i Sant Bernat ha acabat els seus dies el prevere més vell i Canonge emèrit de la nostra Església: Bru Morei i Fiol. 28.04.1915 – 18.07.2016. Havia nascut a Valldemossa en el sí d'una família, que tenia cura de la possessió de Ca l'Abat. D'infant fou escolanet de la parròquia i arribada l'edat, entrà al Seminari, on, acabats els estudis eclesiàstics, fou ordenat prevere dia 03.06.1939, passant a Roma, acabada la guerra civil, on, en la Universitat Gregoriana i malgrat la segona guerra mundial, es llicencià en Teologia (1940) i en Dret Canònic (1943). Després d'una curta estada con Vicari en la parròquia de Sóller, guanyà les oposicions a la Canongia Doctoral, prenent-ne possessió dia 01.02.1944, sent nomenat també Secretari del Capítol, càrrec que ocuparà fins a la jubilació canònica, que li arribà el 27.04.1990. Moltes són les feines que ha pogut fer Mn. Morei i Fiol en la seva llarga vida: Notari eclesiàstic (1941). Catedràtic de Dret Canònic i Dret Públic en el Seminari (1946-1970).Poques són les trones de Mallorca on no hagi predicat i els salons parroquials on no hagi fet conferències. L'any 1946 fundà el moviment juvenil La Reja. Fou (1951) Professor de Religió en el Col·legi Ramiro de Maeztu, i al mateix temps en fou també el Director espiritual, com també ho era a la Confraria de Betlem, i com posteriorment (1969) ho va ser de la Confraria de Santa Marta, quan ressorgia el món del turisme i començava a organitzar-se i ell era el Rector de la parròquia turística de Sant Llorenç. Els anys de la construcció del Nou Seminari el Bisbe Hervàs el nomenà President de la Junta Administrativa del Nou Seminari, com també, en el Sínode que convocà el Bisbe Enciso, fou Examinador Sinodal i Censor d'Ofici. En el camp de l'Economia Diocesana en fou vocal de la Comissió (1960). El Bisbe Rafael Alvarez Lara tingué una forta preocupació pel món turístic, que emergia arreu en la costa mallorquina, per això creà nombroses parròquies. El Canonge Morei es prestà generosament en la tasca i fou nomenat Rector de la novella parròquia de Sant Llorenç, a Palma Nova, tenint cura de crear la infraestructura per a la nova parròquia, cercar solar, edificar el temple, donar acollidora rebuda als nombrosos turistes que s'hostajaven per aquella zona. Amb l'ajuda d'un vicari va atendre aquella parròquia fins a la jubilació canònica, que li arribà dia 30.01.1984. Havent heretat la possessió de Ca l'Abat fou el lloc de la seva residència i l'espai on pogué consolidar, temporades, una gran xarxa de relacions socials, que a mesura que anaven passant els anys, s'anaven esvaint, però com deia ell, “vaig ser feliç a Ca l'Abat”. Tira tira anà passant a altres mans, mentre ell estrenyia els lligams amb l'ermita de Valldemossa i amb la vida dels anacoretes que santificaven aquelles terres. Els darrers anys els ha viscut en la Residència de Sant Pere i Sant Bernat, ben veí de la Seu, que fou sa casa gairebé 73 dels llargs anys que ha durat la seva vida. Ha estat un bon col·laborador a la premsa illenca deixant innombrables escrits a la Almudaina, Diario de Mallorca, Baleares i Última Hora. Ha donat a la impremta: 1937 Jesucristo; 1975 Por la pedagogia hacia Dios, biografia de la fundadora de las Puresa, Gaietana Giménez, Madre Alberta; 1991 El darrer Canonge, escrit amb la col·laboració de Miquel Segura. BOBM 2016, 500-502