Bonet i Vicens, Antoni
  Santanyí, 24-06-1950
  Prev. 10-04-1977
  Def. 12-06-2014
  La vila de Santanyí fou el bressol de son naixement i de la seva infantesa. Allà naixia el dia de Sant Joan de l'any 1950. El nou Rector, Mn. Joan Vidal i Ollers (1948-1959), havia omplert de pau la parròquia i creat una escola parroquial, on hi floriren diferents vocacions. Antoni n'és una d'elles. Passà al Seminari, on li pertocà viure diferents canvis i il·lusionar-se amb els nous projectes que el Concili Vaticà II havia aixecat. Acabà els estudis de Teologia vivint en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb el Sr. Rector i un altre company seminarista. Ordenat prevere en el mes d'Abril de 1977, restà a la parròquia ajudant al Rector i esdevenint-ne Rector en el mes de Juliol de l'any vinent. Acceptant la invitació que li féu el Sr. Bisbe, dia primer de Gener de 1979 sortia per anar a la Missió Mallorquina del Perú, treballant en la parròquia de Cascas - Contumazà fins l'any 1987. Foren anys d'il·lusió i d'intens treball entre els grups de catequistes, escampats per l'ampla geografia andina, els grups que preparaven per a la recepció del Baptisme, els Delegats de la Celebració de la Paraula, com també, acompanyant les Religioses Agustines, ell no conduïa, i d'aquesta manera la presència de la parròquia a cada comunitat o “caserío”, servia per reunir també als qui treballaven i coordinaven els diferents tallers que l'Església promovia: Salut, Catequesi, Litúrgia, Agricultura, Confecció..... Tot coordinat per les revistes “Solidaridad” fundada per ell a Cascas, i “San Mateo” fundada per Mn. Pere Fons a Contumazá. Retornà a Mallorca l'any 1987 on treballà com Rector Solidari de Mare de Déu de Montserrat, Corpus Christi i Sant Vicenç Ferrer, esdevenint-ne elegit Arxiprest l'any 1988 i l'any 1993. Aquest treball pastoral va anar unit al de Vicedelegat del Secretariat de Missions, avinentesa que li va anar molt bé per anar amarat moltes activitats solidàries organitzades en la barriada, per sembrar l'esperit missioner entre la feligresia. Fundà la revista “Es Pont” per anar creant vincles humans i espirituals entre la gent, com també amb l'antiga parròquia de Cascas i la revista “Solidaridad”. En el mes de Febrer de 1996 retorna al Perú i restarà a en l'antiga parròquia cajamarquina fins que l'any 2004, tota aquella zona fou lliurada al clergat diocesà i Antoni va passar a la Gran Lima, en la nova (1996) diòcesi de Lurín, en la parròquia del Santíssim Redemptor, degut al nou contracte que Mons. Úbeda i Gramage havia signat amb el Sr. Bisbe d'aquella part de la gran capital. Lloc on hi treballaven de feia anys, les Germanes de la Caritat. Aquí ha passat els darrers anys de la seva vida missionera, atenent la parròquia, l'escola parroquial i els nombrosos grups i “caseríos” que calia atendre per fer present el Regne entre els germans. Sabíem que el seu cor tenia dificultats, per aquesta raó no deixava la medicació prescrita i el ritme de vida aconsellat per la ciència mèdica. Va venir a Mallorca i es va sotmetre a les revisions que pertocaven. Es resolgué que residís a casa seva i quan s'haurien de fer les proves aniria al centre hospitalari. Així va ser, i en el mateix centre, sense fer-ne comptes, hi va morir dia 12.06.2014. La notícia fou donada pel Sr. Bisbe, després de la Missa que tots els sacerdots havíem celebrat a Lluc, en la festa de Jesucrist Sacerdot. BOBM 2014, 419-420.