SACERDOCI
Ofici d’oferir sacrificis a Déu, o de fer d’intermediari entre Déu i els homes. En el Nou Testament el sacerdoci és atribolat per una part a Jesucrist i per una altra a tot el Poble de Déu. En el cristianisme, des de molt antic, els Bisbes i els preveres reben el nom de sacerdots, i el seu conjl1nt i ministeri és anomenat sacerdoci.

SACERDOCI COMÚ o SACERDOCI DELS FEELS
Sacerdoci que, segons el Nou Testament i la doctrina de l'Església, correspon pel baptisme a tots els cristians.

SACERDOCI MINISTERIAL
Sacerdoci rebut per Bisbes i preveres pel sagrament de l' Orde sacerdotal.

SACERDOT
Cristià que ha rebut el sagrament de l' Orde sacerdotal, com a prevere o com a Bisbe. Actualment els preveres o capellans són designats amb aquest nom a la practica.

SANTUARI
Temple on es venera amb especial ,devoció a Jesucrist en algun deIs seus misteris, a la Mare de Déu o a algun sant, i on el poble cristià sol acudir a pregar, a donar gracies o a demanar algun favor.

SECRETARIA DE PASTORAL - Oficina de la cúria diocesana, al front de la qual hi ha un secretari, que envia les cartes de convocatòria, pren nota i redac­ta les actes deIs Consells Diocesans: Episcopal, Presbiteral i de Pastoral. També esta al servei de les delegacions diocesanes i deIs altres grups de l'Església.

SECULARISME
Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l' existència.

SECULARITZACIÓ
Legítima emancipació o autonomia de les realitats terrenes (ciència, cultura, art, costums...) respecte a la subordinació o tutela religiosa multisecular. També designa el permís obtingut per un religiós, sacerdot o clergue per a viure com a laic.

SEGLAR
Sinònim de laic, és a dir: cristià que no és clergue ni pertany a un orde o congregació religiosa.

SERVEI ECLESIAL
Tota prestació que qualsevol cristià fa a la comunitat cristia­na.

SIGNES DELS TEMPS
Fenòmens que per la seva significació i freqüència caracteritzen a una època determinada, i a través deIs quals s' expressen les necessitats i les aspiracions de la humanitat. Aquesta expressió s’ha fet habi­tual en l 'Església des que el Papa Joan XXIII la va utilitzar quan convoca el Concili Vaticà II.

SÍNODE
Paraula d' origen grec, que significa «fer camí plegats» i té el mateix sentit originari de la seva correlativa paraula llatina «concili», però que en l'Església Catòlica s’utilitza en un sentit restrictiu: o una assemblea no de tots sinó només d' alguns representants del col·legi episcopal per a tractar un tema determinat; o d’una assemblea general d’una sola Església particular o diòcesi. 11 A les Esglésies Orientals, Protestants i en el Judaisme la paraula «sínode» té altres accepcions una mica diferents.

SÍNODE DE BISBES
Consell permanent representatiu de l’episcopat catòlic per a informar o assessorar el Papa. Fou creat per Pau VI en el Concili Vaticà II i des de llavors es reuneix cada quatre anys per a tractar un tema determinat.

SÍNODE DIOCESA
Assemblea de sacerdots i d’altres fidels, convocada pel Bisbe, perquè li ajudi a prendre les decisions més convenients per al bé de tots els cristians de la diòcesi.