PARROQUIA
Demarcació territorial ec1esiastica regida per un rector. És la unitat bàsica de treball de les comunitats cristianes en l' organització territorial de la diòcesi.

PASTOR
Guia espiritual, sobretot el Bisbe o el sacerdot.

PASTORAL
Terme genèric, arrelat en la imatge de Jesús Bon Pastor, que s' empra per a designar la cura d’ànimes o l’atenció al servei que fan l'Església i els seus ministres en benefici deIs feels.                .

POBLE DE DÉU
Designació del poble d'Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l' Aliança. Designació que el Nou Testament estén a l'Església, i que el Concili Vaticà TI va proposar com a concepte basic de l'Església en la «Lumen Gentium».

PRESBITERAT
Segon grau del sagrament de l’orde sacerdotal. El primer és el Diaconat i el major l’episcopat.

PRESBITERI
Conjunt deIs preveres d’una Església diocesana, presidits pel Bisbe. També s' anomena presbiteri el lloc que solen ocupar els preveres en el temple a l'entorn de l’altar.

PREVERE
Clergue que ha rebut el presbiterat, o segon grau del sagrament de l’orde sacerdotal. A la practica és sinònim de sacerdot i capella.

PROVÍNCIA ECLESIÁSTICA
Circumscripció territorial formada per un grup de diòcesis, al front de la qual hi ha un arquebisbat. * La diòcesi de Mallorca pertany a la Província Eclesiàstica de Valencia. * Les tres diòcesis balears tenen formulada a la Santa Seu la petició de constituir una província eclesiàstica pròpia.

PROVISOR
Jutge eclesiàstic que presideix la Vicaria Judicial, o Tribunal Eclesiàstic, o Provisorat. S' anomena també vicari judicial.