CANCELLER
Secretari de les oficines, o cúria, del bisbat, que prepara i redacta els documents oficials i les actes que hauran de ser signats pel Bisbe o el vicari general.

CANON
Cada un dels articles que formen el Codi de Dret Canònic. També es diu CANON a la pregaria eucarística, o part central de la missa.

CANONGE
Prevere que forma part del CAPITOL CATEDRAL.

CAPELLÀ
Persona que pertany a l’estat eclesiàstic, o que ha rebut l’ordenació sacerdotal. Regularment s’empra com a sinònim de PREVERE 0 SACERDOT. També es diu del prevere que serveix una capellania, o grup especial de fidels, corn es ara: castrense, de presons, d’un santuari, de monges... També s' empra per a distingir-lo del FRARE. En aquest sentit un capella es un CLERGUE SECULAR, i un frare es un religiós o CLERGUE REGU­LAR.

CAPITOL CATEDRAL
Corporació formada pels canonges que tenen cura de la litúrgia, la pastoral i la gestió de la Seu, o Església Catedral. Segons el DRET CANONIC els canonges son membres nats del SINODE DIOCESÀ. * Actualment els estatuts del Capítol Catedral de Mallorca preveuen que els canonges siguin un nombre màxim de setze i un mínim de deu.

CARISMA
Do especial donat per Déu a un cristià o a un grup de cristians, com és ara una congregació religiosa, per al servei i a benefici de tota l 'Església.

CASA DE L’ESGLÉSIA
Edifici on hi ha les oficines de la cúria diocesana i de les delegacions. Esta situat en el carrer Seminari, n° 4 de Palma.

CATECUMENAT
Període llarg o procés de formació cristiana per als adults que es preparen per rebre el baptisme. També es denomina catecumenat el procés sistemàtic de formació deIs ja batejats, que volen redescobrir la seva fe i aprofundir-Ia.

CELIBAT
Estat de vida deIs qui renuncien al matrimoni per a consagrar-se més plenament al servei de Déu i de l'Església. Professen aquest estat els religio­sos, les religioses, els clergues i alguns laics.

CETEM (o Centre d'Estudis Teològics de Mallorca)
lnstitució de l'Església Diocesana que es dedica a l'estudi, ensenyament i divulgació de les ciencies teològiques.

CLERGUE
Cristià que ha rebut ordes sagrats, que el distingeixen del laic o seglar. Abans de la reforma del Concili Vaticà II era clergue el qui havia rebut la tonsura clerical. Ara ho és partir del DIACONAT.

CLERGUE REGULAR
Clergue que pertany a un orde o congregació religiosa, subjecte a unes regles.

CLERGUE SECULAR
Clergue que no pertany a un orde o congregació religiosa, sinó que depen directament de l’autoritat del Bisbe i que viu entre la gent, és a dir en el segle.

CODI DE DRET CANONIC
Conjunt de normes de l'Església universal. L'actual Codi va entrar en vigor l’any 1983.

COL·LEGI DE CONSULTORS
Grup de sacerdots (entre sis i dotze) elegits pel Bisbe d' entre els membres del Consell Presbiteral que, segons preveu el Dret Canònic, han d' assessorar el Bisbe en algunes qüestions i han d’exercir algunes altres funcions en el cas que la diòcesi es quedi sense Bisbe.

COL·LEGIALITAT EPISCOPAL
Principi teologicopastoral segons el qual el govern de l'Església implica la corresponsabilitat de tots els Bisbes. El Concili Vaticà II va clarificar aquest principi, que completa i equilibra el primat del Bisbe de Roma. En la col·legialitat s’articulen les tres realitats següents: a) cada Bisbe té en la seva diòcesi autoritat pròpia, és a dir, no delegada del Papa; b) el Papa, en virtut del primat, té autoritat sobre tota l'Església; e) tots els Bisbes són responsables de la tasca eclesial no solament en la seva diòcesi, sinó també en el conjunt de tota l'Església.

COMUNITAT CRISTIANA
Grup de feels que comparteixen la fe en Crist i la manifesten en el culte i en la vida. En sentit genèric són comunitats cristianes les congregacions religioses, els moviments apostòlics i altres grups similars. Actualment hi ha la tendència a designar amb aquest nom les parròquies.

COMUNITAT CRISTIANA DE BASE
Comunitat cristiana integrada per un nom­bre adult de persones, bàsicament famílies, amb adults i joves, en una estreta relació personal, de forma permanent i com a cèl·lula d’una comunitat cris­tiana més gran, per exemple d’una parròquia.

CONCELEBRACIÓ
Celebració litúrgica, sobretot l’eucaristia, presidida conjun­tament per dos o més preveres. Un d' ells actua com a celebrant principal i els altres com a concelebrants.

CONCILI
Reunió legítima de pastors de l'Església per a legislar o decidir sobre temes eclesials.

CONCILI ECUMENIC
Assemblea de tots els Bisbes del món, convocats pel Papa, per a tractar temes de l'Església universal. En tota la historia de l'Església s’han celebrat vint-i-un concilis ecumènics, el darrer deIs quals va ser el Concili Vaticà II, entre els anys 1962 i 1965.

CONCILI PLENARI
Assemblea de totes les diòcesis d’una mateixa Conferencia Episcopal.

CONCILI PROVINCIAL
Assemblea de totes les diòcesis d’una mateixa província eclesiàstica.

CONFER
Confederació de congregacions i comunitats religioses masculines i femenines, tant a nivell nacional com a nivell diocesà.

CONFERENCIA EPISCOPAL
Assemblea o conjunt de tots els Bisbes d’una na­ció o territori determinat.

CONGREGACIÓ RELIGIOSA
Associació de cristians, units per uns mateixos ideals, carismes o vots, que viuen en comunitat i accepten una mateixa regla de vida. També s’anomena Orde Religiós. Hi ha altres formes d’associació que es poden equiparar a les congregacions religioses, però que s’anomenen d' altres maneres: com Instituts de Vida Consagrada, Societats de Vida Apostòlica, Fraternitats, Instituts Seculars... * A Mallorca hi ha actualment 19 congregacions religioses masculines amb 39 cases o comunitats, i 40 de femenines amb 182 cases o comunitats.

CONSELL EPISCOPAL
Òrgan de govern de la diòcesi. * A Mallorca esta format actualment pel Bisbe, els vicaris generals, els vicaris episcopals i el secretari de pastoral.

CONSELL PASTORAL DIOCESÁ
Òrgan consultiu de la diòcesi, integrat per cristians, tant clergues com seglars, representatius de tot el Poble de Déu.

CONSELL PASTORAL PARROQUIAL
Òrgan consultiu de cada parròquia, format per diferents cristians, que ajuden el rector o organitzar les tasques parroquials i a prendre les decisions més convenients per a la comunitat cris­tiana.

CONSELL PREBITERAL
Òrgan consultiu del Bisbe format per diversos preveres que representen tots els altres preveres de la diòcesi.

CONSILIARI
Conseller espiritual dels grups de revisió de vida, deIs moviments d' apostolat i d' altres entitats eclesials.

CÚRIA
Conjunt deIs organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.

CÚRIA DIOCESANA
Conjunt d’organismes i oficines del bisbat al servei de la diòcesi.

CÚRIA ROMANA
Conjunt d’organismes al servei del Papa per a regir L’església Catòlica, actualment amb seu al Vaticà.