Síntesi històrica de l’Església de Mallorca

123 a.C. Cecili Metel anexiona les Balears a l’Imperi Romà

Potser Sant Pau posàs peu a Mallorca en el seu viatge a Hispània

En el s. III ja hi ha vestigis de cristianisme a Mallorca

Basíliques Paleocristianes:

Son Peretó i Sa Carrotja a Manacor

Son Fiol a Santa Maria del camí

Son Fornés a Montuïri

En el segle IV sabem que hi havia un Monestir a Cabrera, ja que son Abat, l’any 398, escriu una carta a Sant Agustí.

466 Reunió de Bisbes catòlics a Cartago (Nordàfrica) hi participen Helias, bisbe de Mallorca, Macarius, bisbe de Menorca i Opilió, bisbe d’Eivissa.

D’aquest mateix segle és la carta del Bisbe Server de Menorca en la qual ens parla d’un cristianisme ben esponerós a les Balears.

Desaparegut l’Imperi Romà d’Occident (s.V) són nombroses les relacions que trobam amb l’Imperi Bizantí, com també amb l’Imperi Carolingi (s.VII i VIII) que volia i pretenia refer el caigut Imperi Romà d’Occident.


902 arriben els sarraïns a Mallorca. Tira tira anirà desapareixent el cristianisme, si bé pareix que, degut a les relacions comercials, els comerciants cristians que arribaven a l’illa, no deixaren de celebrar cultes religiosos cristians a Mallorca.


1229 arriba l’Alt Rei Jaume I i el Cristianisme.

1231-1315 Vida i obra de Ramon Llull

1237 es consagrat Ramon de Torrella, primer Bisbe de Mca després de la restauració

Una església local unida a Roma i independent dels Bisbats veïns (Barcelona i Tarragona)

1248 relació de les primeres parròquies de Mallorca:

4 a la Ciutat

31 a la Part Forana

Es construeixen les dites “Esglésies de repoblament”. Ens podem fer una idea de com eren mirant: Sant Pere d’Escorca, Sant Pere de Castellitx, Sant Miquel de Campanet, L’esglesieta de la Sang (Muro), Santa Magdalena d’Inca. Façana romànica, Arc gòtic

1306 Comença la construcció de La Seu per manament de Jaume II

Jaume I havia fet celebrar el culte cristià en la mesquita que hi havia davant l’Almudaina

1346 el Bisbe Berenguer Bal·le, dia primer d’Octubre, consagrà un nou altar major per a La Seu

1363-1375 Antoni de Galiana, primer mallorquí Bisbe de Mallorca.

1390-1429 Pontificat del Bisbe Lluís de Prades, és el més llarg de la nostra història

1391 Assalt als Calls d’Inca i Ciutat

1413 arriba Sant Vicenç Ferrer que predicà gairebé per tot Mallorca.

1429-1446 Pontificat de Gil Sanxís Munyós, antic Papa a Peníscola amb el nom de Climent VIII, resta enterrat a l’antiga Sala Capitular de la Seu, on hi ha un capell blanc que ho recorda.

Inquisició. Creada pel Papa perquè la sagacitat dels nobles no oprimís als pobres.

Era bo de fer acusar una persona d’heretge per fer-li perdre tots els drets i béns, per això el Papa erigí aquest Tribunal. Els problemes arribaren quan arribà a Mallorca la inquisició dels Reis Catòlics (1488), ja que començaren a pesar més altres interessos, que la puresa de la Fe. Se suprimeix a les Corts de Cadis (1812).



CONCILI DE TRENTO 1545-1563

Bisbes reformadors:

Dídac d’Arnedo 1561-1572 Primera Visita Pastoral. És el primer document que tenim de com estaven les parròquies de Mallorca.

Joan Vich i Manrique 1574-1604 és el segon pontificat més llarg de la nostra Història.

Acabà La Seu i enllestí el Portal Major.

Les reformes tridentines també afavoriren la creació de les VICARIES

Ja fos perquè la població estava lluny de la matriu o hi havia accidents geogràfics adversos; ja fos per l’augment poblacional de certs lloquets.


LA SAPIÈNCIA

Fundada pel Canonge Mn. Bartomeu Llull (1565-1634)

1595 passa a Roma per fer anar endavant la causa de Ramon Llull, son parent.

1608 Canonge Penitencier de Mallorca

1611 fa aixecar la tomba de Ramon Llull al Convent de Sant Francesc.

1629, 06-10 Aconsegueix unes Bul·les de Roma fundant la Sapiència com Col·legi de Dret Apostòlic, en 1628 havien començat les obres. Havia de ser per a 12 estudiants.

01.10.1635 hi entren els 6 primers estudiants

Les Constitucions són molt semblants als del Col·legi del Patriarca de València de 1550

Juraven que volien ser capellans i sols hi podien residir 8 anys.

En el s. XIX passà per molts problemes, foren suprimits els estudis eclesiàstics,convertit en quarter... La Reial Societat Econòmica d’Amics del País volia que les rendes anassin al futur Institut de Palma... 18.12.1880 s’hi fundà la Societat Arqueològica Lul·liana


SEMINARI CONCILIAR

Erigit per l’Arquebisbe-Bisbe Pere d’Alagó l’any 1700 per a 24 seminaristes que viurien allà i anirien a les aules de la Universitat de Mca o Estudi General

En el s. XIX es suprimeix la Universitat i l’edifici s’ha d’adaptar per fer unes aules.

s. XIX es va implantant l’internat i s’aixeca el tercer pis.

1894 es beneeix l’església neogòtica, obra dels rectors Pere Josep Llompart i Miquel Maura i Montaner.

1948 S’habilita una part del Convent dels Agustins com Seminari Menor.

1953 es beneeix el Seminari Nou a Son Gibert (Pont d’Inca)

1978 es deixa el Seminari Nou i es passa a l’Hostal de l’Almoina

1985 es passa a La Sapiència.


MALLORQUINS BISBES DE MALLORCA

  1. Antoni de Galiana 1363-1375

  2. Pere de Cima 1377-1390

  3. Arnau Marí de Santacília 1460-1464

  4. Simó Bauçà i Sales 1608-1623

  5. Bernat Cotoner i d’Olesa 1671-1684

  6. Llorenç Despuig i Cotoner 1750-1763

  7. Bernat Nadal i Crespí 1794-1818

  8. Miquel Salvà i Munar 1851-1873

  9. Mateu Jaume i Garau 1875 1886

  10. Pere Joan Campins i Barceló 1898-1915

  11. Gabriel Llompart i Jaume 1925-1928

  12. Josep Miralles i Sbert 1930-1947



CAPÍTOL DE LA SEU

Corporació formada per 16 Canonges que tenien l’ofici d’aconsellar al Sr. Bisbe i d’exercir la Jurisdicció Eclesiàstica quan hi havia Seu Vacant. Vicari Capitular.

El número de 16 fou posat pel Concordat de 1851, abans, a Mallorca, eren 21

Tradicionalment hi havia Dignitats, Oficis i simples Canonges

Dignitats: Degà, Arxiprest, Arcedià, Xantre, Mestrescola

Oficis: Lectoral, Doctoral, Magistral, Penitencier

Després del Concili Vaticà II (1963-1965) i el nou Codi de Dret Canònic (1983) ja no tenen les funcions que tenien, és un grup de preveres que té cura del culte de La Seu i es regeixen per uns Estatuts que periòdicament pot revisar i revisa el Sr. Bisbe.


Congregacions i Ordes religiosos establerts a Mallorca

DONES

Monestir de Santa Margalida 1231, ara Hospital Militar

Monestir de Santa Clara, o clarisses, 1256, encara existent

Santa Clara va viure de 1194 a 1253, fou canonitzada pel Papa Alexandre IV en 1255

L’any 1256 es funda el Monestir palmesà, és el segon en terres hispàniques, S’aixecà en terres de Bernat de Santa Eugènia, arribant 2 monges de Tarragona.

L’any 1260 ja s’havia acabat el Convent.

1302 es comprà unes terres a Guillem de Montesono per fer un claustre.

L’església actual és del s. XVIII L’any 1837 hi retornaren les clarisses que havien estat a Inca, S’Esgleieta i en el que ara coneixem com Mercat de l’Olivar.

Monestir de Santa Magdalena 1300 segueixen la Regla Agustiniana

Monestir del Puig de Pollença 1371

L’any 1564 passaren a Sant Antoniet, en el carrer de Sant Miquel

1485 Monestir de Santa Isabel, Religioses Jerònimes. Abans, en aquest casal hi havia una comunitat de Beguines o Beates

Puig de Santa Magdalena (Inca)

L’any 1492 hi pujaren les religioses Clarisses, que l’any 1526 passaren a L’Olivar, (S’Esgleieta)

1530 a 1534 ho habitaren les Monges Jerònimes que passaren al Serral d’Inca, en el Monestir de Sant Bartomeu.


CAPUTXINES

1662 es funda el Monestir per Sor Clara Maria Ponce de León, antiga Virreina de Mallorca. Comencen residint a l’oratori de Sant Feliu, d’allà passen vora Montision, en terrenys que ara són la Casa de l’Església.

1668 passen al solar que ara ocupen.


SES TERESES. Orde Carmelitana Descalça

Fundada a Àvila per Santa Teresa de Jesús l’any 1562

1613 Elionor Ortíz converteix casa seva en Monestir

1614 es beneeix el temple. El primer dedicat a la nova beata, beatificada aquell any

1617 arriben dues carmelitanes del Monestir de Loyasa (Guadalajara) per ajudar a la nova fundació.

1961 Funden a Binissalem, a l’antic Convent dels PP. Agustins, on hi van romandre uns anys.


Monestir de Santa Catalina de Sena o Dominiques

1658 arriben les Monges de València, deixa del Cavaller Joan Despuig

1680 es beneïa l’església

1960 passen al Polígon de Son Valero

20’’ retornen a València



H O M E S

Ermitans

La vida ermitana ben prest s’escampà per tota la geografia illenca

Antoni Castanyeda, cavaller de Valladolid i soldat de l’Emperador Carles V, l’any 1541 pateix un naufragi i es refugia a Mallorca, duent vida ermitana per les muntanyes de Valldemossa. Ordenat Prevere s’estableix a Miramar i al voltant d’ell s’hi reuneixen diferents ermitans, vida ermitana que s’anava perllongant i entre ells s’hi ajuntà Joan Mir d’Alaró (1624-1688), qui es considerat el pare de l’eremitisme mallorquí.

En el s. XVIII hi havia ermitans a:

Valdemossa

La Cel·la, Pollença

Son Seguí, Santa Maria del Camí

Son Fortesa, Puigpunyent

Santa Llúcia, Mancor de la Vall

Sant Honorat, Algaida


En el s. XIX

Sant Salvador, Felanitx

Santa Magdalena, Inca

Ermita de Betlem, Artà

Bon Any, Petra


Eren ermites independents. Diferentes vegades el Sr. Bisbe intentà unificar-les i sobretot nomenant Visitadors.

Actualment sols hi ha la de Valldemossa.

El Bisbe Teodor l’any 1988 promulgà unes regles reformades segons l’esperit del Concili Vaticà II.


Amb els Conqueridors (1229) arribaren:


TEMPLERS

S’establiren a l’antiga Almudaina de Gomar, Palma, ara conegut com El Temple

A Pollença, on hi tenien jurisdicció eclesiàstica i civil

Suprimits en el Concili de Vienne 1311, ja abans, l’any 1307, els Templers de Mallorca foren suprimits i sos béns passaren als Hospitalers de Sant Joan, o de Malta. Foren Rectors de Pollença fins al Concordat de l’any 1851

 

CAVALLERS DE SANT JORDI

D’ells prengué nom la coneguda barriada ciutadana del Prat de Sant Jordi


CAVALLERS DEL SANT SEPULCRE

Orde fundada a Jerusalem l’any 1099

Entrats a Mallorca reberen, de Gastó de Montcada, hereu de Guillem, mort en batalla a Calvià, una de les 6 mesquites que hi havia a Palma, on hi posaren els cadàvers dels Montcada, que posteriorment foren traslladats al Monestir de Santes Creus

Restaren a Mallorca fins l’any 1280 que retornaren a la Casa Prioral de Santa Anna, Barcelona.




CISTER a La Real

L’any 1239 Nunó Sanç fa donació de les terres de La Real, Ca l’Abat, a Deià i terres a Manacor i Porreres a l’Abat de Poblet.

1266 es començà a bastir el Monestir

En el s. XIX (1835) foren expulsats els monjos i a la fi del segle fou confiat l’antic Monestir, que esdevindria parròquia, als Missioners dels Sagrats Cors, que encara el regenten.


PREMOSTRATENCS a Artà

Restaren a Mallorca de 1238 a 1425

Regien la parròquia d’Artà, doncs allà hi tenien les terres.


FRARES DOMINICANS

El Beat Miquel Fabra vivia i feia escola en el Palau de l’Almudaina on hi restaren fins que a partir de 1231 començaren a aixecar el Convent de Sant Domingo, on ara és la Plaça Major de Palma. Bastiren Església i Convent gòtic que fou esbucat en el s. XIX després de l’Exclaustració. Bastiren els altres convents:

1577 Manacor

1578 Pollença

1579 Lloret, en el Convent que deixaren els O.F.M.

1604 Inca


FRARES FRANCISCANS

Arribaren amb els conqueridors de 1229 i s’establiren (1232)en el que ara és l’Hospital militar fins l’any 1281, que passaren al lloc que actualment coneixem com Sant Francesc.

1276 Miramar (Valldemossa) Col·legi fundat per Ramon Llull

1281 Actual Convent de Sant Francesc

1329 Convent de Sant Francesc (Inca)

1441 Convent de Jesús (Palma)

1536 Alcúdia

1546 Lloret

1567 Convent de Sant Bernadí (Petra)

1581 Convent de Sant Francesc (Artà)

1599 Convent de Sant Bonaventura (Llucmajor).


FRARES MERCEDARIS

Dedicats a la redempció dels captius

L’any 1243 ja venen el convent que tenien per redimir 300 mallorquins que romanien captius dels sarraïns i passaren a viure vora l’Hospital de Sant Andreu (Plaça de Cort)

A la fi del s. XIII passen a viure vora l’església de Sant Miquel, on encara tenen convent i temple.


FRARES TRINITARIS

Dedicats a la redempció dels captius

Arribaren a Mallorca l’any 1240 amb un trinitari anglès duit a Mallorca per la Infanta Constança, s’establiren prop dels Cavallers del Sant Sepulcre, fundant un Hospital per a pobres.

1299 s’establiren on ara hi ha els PP. de Sant Felip Neri, on bastiren un Hospital per a 16 infants orfes, que degut al color del vestit, eren coneguts amb el nom de L’Hospital dels Rossos.




CANONGES REGULARS DE SANT ANTONI

Orde fundada a França l’any 1095 per tenir cura dels malalts d’ergotisme o “foc de Sant Antoni” malaltia causada per menjar blat en mal estat

L’any 1230 s’estableixen en el Carrer de la Síquia, ara Sant Miquel, el lloc conegut com Sant Antoniet. L’església actual fou edificada entre 1757 i 1768

L’Orde fou dissolt per Carles III l’any 1788, però a Mallorca duraren fins l’any 1791 passant els frares que restaven, al clergat secular.

Posteriorment aixecaren un altre Hospital, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, on encara coneixem el lloc que es diu “La Porta de Sant Antoni”.


CARMELITES

1320 Aixecaren Convent vora La Riera, ara La Rambla

Expulsats l’any 1835 queda el nom per aquell indret, ja que son Convent fou convertit en Caserna


CARTOIXOS. Cartoixa de Jesús Natzarè (Valldemossa)

1399 el Rei Martí donà son Palau de Valldemossa als Cartoixans de Porta Coeli (València) on s’hi traslladaren.

Eren els Rectors de la parròquia de Santa Creu de Palma, on hi tenien un Vicari Perpetu.

1751 es comencen les obres de l’actual església, que té la forma de Creu llatina

1812 és beneïda l’església

1835 tota la Cartoixa, excepte l’església, és venuda a particulars

Del Desembre de 1838 al Febrer de 1839 Chopin i Georges Sand hi habitaren.


LA CRIANÇA

Institució fundada pel Canonge Gregori Genovard per a l’educació de les filles dels nobles, estava en el barri de Montision en el dit carrer de la Criança. Era un internat.

1538 es posa sotae l patronatge de la Universitat de Palma i del Capítol de Canonges

Sor Isabel Cifre el regí fins a la seva mort l’any 1542

En el s. XIX passa a ser Escola Dominical per a la formació de joves treballadores

1938 passa a ser escola de Primària i de Batxillerat Laboral i segueix aixoplugant l’escola dominical.

1955 aixopluga la Casa Generalícia de les MMSSCC, qui compraran l’edifici l’any 1981, posant-hi el Noviciat l’any 1990.



JESUÏTES

Fundats per Sant Ignasi de Loiola i aprovats l’any 1540

1561 arriben a Mallorca i s’estableixen a Montision

1630 funden un segon col·legi a Palma, dit de Sant Martí, en la parròquia de Santa Creu, que en una de les expulsions decretades pel Rei Carles III, l’any 1769, fou donat al Teatins, que posaren el nom a l’esglèsia de Sant Gaietà, ara dita dels Sagrats Cors, doncs la regenten els PP. Missioners dels Sagrats Cors.

1688 funden Montision de Pollença


CAPUTXINS

Orde aprovada l’any 1528 pel Papa Climent VII aspirant a voler tornar al primitiu esperit de Sant Francesc

1672 arriben a Mallorca, establint-se a Les Parellades

1772 els donen uns solars vora la Porta Pintada i Fra Miquel de Petra fa els plànols de la nova església, aixecada entre 1775-1791

1835 foren expulsats.


ORATORI DE SANT FELIP NERI

1575 Gregori XIII aprova l’Orde.

El Dr. Martí Ballester +1693, Rector de Santa Eulàlia, les deixa sa hisenda perquè venguin a fundar a Mallorca.

1712. Tres preveres mallorquins demanen als Filipons de València que venguin a fundar, fan el noviciat amb ells i s’estableixen en la casa i temple que Ballester havia aixecat, en el que avui és la Plaça Major. Expulsats i tornats a ser aprovats s’estableixen en el convent i temple del Sant Esperit, on abans hi havia els PP. Trinitaris.

Casa de Porreres erigida l’any 1891

Casa de Sóller, erigida l’any 1952, si bé havia començat a funcionar a principi del s. XX, sense l’aprovació pontifícia.


FRARES MÍNIMS

Fundats per Sant Francesc de Paula l’any 1435

1582 arriben a Mallorca i s’estableixen a Sant Nicolauet de Porto Pi

1584 Muro

1585 Palma, actual Plaça de la Reina, doncs tot fou esbucat després de l’exclaustració de 1835

1607 Campos

1667 Sineu

1682 Santa Maria del Camí


TEATINS

Fundats per Sant Gaietà a Roma i aprovats pel Papa Climent VII l’any 1524

1721 arriben a Mallorca i s’estableixen al Carrer d’ Es Sitjar, ara Concepció.

1727 passen entre els carrers de La Portella i Miramar

1769 Carles III els dóna el Col·legi de Sant Martí, acabaren l’església dedicant-la a Sant Gaietà, ara es diu dels Sagrats Cors.


PP. PAÜLS o de la Missió

1625 són fundats per Sant Vicenç de Paül

1736 venen els paüls de Barcelona i prenen possessió de la deixa de Mn. Miquel Sastre i Palou, es dedicaran a fer missions i a donar exercicis espirituals

1750 són enviades, des de París, les despulles del màrtir mallorquí Pere Borguny +1654 i es guarden en la seva església

1764 es beneeix l’església.


FUNDACIONS MALLORQUINES

1798 Germanes de la Caritat. Felanitx, Mn. Antoni Roig

1810 Trinitàries. Felanitx, P. Miquel Ferrer

1856 Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Pina, Germans Ribes de Pina

1857 Congregació de Terciaris Agustins. Binissalem

1859 Agustines. Mn. Sebastià Gili i Ferrer, Palma

1866 Germans de la Caritat, Terciaris de sant Francesc d’Assís, Porreres

1878 Franciscans de la TOR Llucmajor

1882 Congregació de Filles de Ntra.Sra. de la Providència. Felanitx

Es diran Teatines a partir de 1948

1886 Congregació de Sant Alfons Mª de Ligouri (homes)

Es fusionaran amb els Teatins l’any 1910

1888Congregació de Filles de la Sagrada Família, Ses Vermelletes. Palma

(El Temple) 1974 es fusionaren amb les Trinitàries.

1890 Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors. Joaquim Rosselló. Sant Honorat

1891 Missioneres dels Sagrats Cors. Campos, Sebastiana Lledó i Sala

1892 Religioses de La Puresa. El Bisbe Cervera l’erigeix canònicament

1902 Zeladores del Culte Eucarístic. Palma Mn. Miquel Maura

1963 Fraternitat Missionera del Verbum Dei. Mn. Jaume Bonet. Mancor de la vall





MONESTIRS DE CLAUSURA EN LA PART FORANA


Sant Bartomeu. Inca 1531, Religioses Jerònimes.

Franciscanes Concepcionistes. Sineu 1583

Benedictines de Manacor. Monestir de la Sagrada Família 1907. 1967 s’afilien a l’Orde Benedictina. 1979 el Monestir esdevé Abadia